'Criptomnèsia garantida'.

Albert Dixan

A mi m’havien d’haver posat Albert. Se suposava que era el nom oficial per trencar la dinastia d’Antonis que seguien el meu pare, el meu avi, el besavi, l’oncle, l’oncle-avi i ves a saber quants més. I a l’últim minut, al més pur estil penalti injusto en el descuento, em van posar Rubèn, un nom que sempre m’ha semblat fatal però del què tothom se’n vol sentir responsable i atorgar-se el mèrit “el vaig suggerir jo”.
M’hagués estalviat confusions amb Robert, Ricard i Rupert perquè jo sempre vaig ser nen de no destaca. En les notes i en tota la resta. La comoditat està en el no destaca. La felicitat radica en el no destaca.

Suposo que cinc anys després, acabo de trobar el meu heterònim.


Comentaris

8 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Quanta raó tens amb això del “no destaca”. Destacar es una cruz que pesa sobre tus espaldas.

  2. A mi m’havien de posar Dídac.

  3. El meu pare em volia posar Carlota.
    Aquestes fotos em sonen de no sé què.

  4. Per cert, Carlota Rothkovic?
    No sé.

  5. Charlotte o Lotte Rothkovic potser sona millor.

    El meu nom el va dictaminar la meva mare en veure’m per primera vegada quan va dir que tenia cara de Joan. I m’agrada la història i el nom.

  6. askatasuna

    jo em vaig canviar el nom oficialment quan tenia 16 anys.
    Lotte Rothkovic m’agrada.

  7. Oficialment a mi m’agradaria tenir el valor per fer-ho.


Referències a aquest post

  1. [...] lo poc que m’agradava a mi destacar. < For The Price Of Cup Of [...]


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris


Buscar

Flickr

Last.fm