Albert Dixan
A mi m’havien d’haver posat Albert. Se suposava que era el nom oficial per trencar la dinastia d’Antonis que seguien el meu pare, el meu avi, el besavi, l’oncle, l’oncle-avi i ves a saber quants més. I a l’últim minut, al més pur estil penalti injusto en el descuento, em van posar Rubèn, un nom que sempre m’ha semblat fatal però del què tothom se’n vol sentir responsable i atorgar-se el mèrit “el vaig suggerir jo”.
M’hagués estalviat confusions amb Robert, Ricard i Rupert perquè jo sempre vaig ser nen de no destaca. En les notes i en tota la resta. La comoditat està en el no destaca. La felicitat radica en el no destaca.
Suposo que cinc anys després, acabo de trobar el meu heterònim.
Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/11/2008 a les 11:53h.
- Categories: Fotoblog, Manies, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 124 paraules.
Quanta raó tens amb això del “no destaca”. Destacar es una cruz que pesa sobre tus espaldas.
A mi m’havien de posar Dídac.
El meu pare em volia posar Carlota.
Aquestes fotos em sonen de no sé què.
Per cert, Carlota Rothkovic?
No sé.
Charlotte o Lotte Rothkovic potser sona millor.
El meu nom el va dictaminar la meva mare en veure’m per primera vegada quan va dir que tenia cara de Joan. I m’agrada la història i el nom.
jo em vaig canviar el nom oficialment quan tenia 16 anys.
Lotte Rothkovic m’agrada.
Oficialment a mi m’agradaria tenir el valor per fer-ho.