No Alarms And No Surprises
Curiosament, una nena de nou anys descobria el poliol aquest cap de setmana. Amb molt de sucre i a cullerades petites se’l prenia fins que sa mare li va dir que perquè no es bevia la tassa com la gent normal. La nena va fer una ganyota avorrida, va deixar anar la cullera a un costat i amb les dues mans es va apropar la tassa als llavis i en va veure només una mica. Es va aixecar de la cadira i va marxar deixant-ne una mica menys de la meitat. Per dins, vaig pensar que no feia tants mesos que, no sé per quina raó, he deixat de prendre’m el poliol del migdies de la mateixa manera.
Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 17/11/2008 a les 17:34h.
- Categories: Fotoblog, Gastronomia, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 118 paraules.
El poliol del migdia també és tot un ritual. El meu, sense sucre. Si us plau :)
La nena té 10 anys i no 9!
Fins aquí la meva aportació.
“Poliol” és una paraula que no dóna molt al màrketing. Té nom de malaltia xunga.