Santos Que Yo Te Pinté
Els nostres convidats estan gaudint. La fusió de les nostres col.leccions de cd’s ha provocat un allau de regals inesperats després de les postres o minuts abans de sortir per la porta amb l’abric a la mà. Tothom se n’enduu un de gratis quan ve a estrenar els nostres terres de colors. També ens han regalat alguna cosa. Una d’elles un genial llibre de Mucha comprat a la seva exposició al Caixa Fòrum, la qual he dit vint cops que aniria a veure i no he anat. Potser aquest cap de setmana. O no, que hi ha convidats. Com el passat. I l’anterior. I el proper, on potser s’esgoten els cd’s regal repetits, dels quals, egoistament, no hem regalat cap dels meus.
He estat pensant que un sopar blogger potser és complicat.
Hi ha 20 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 19/11/2008 a les 23:33h.
- Categories: Blogocosmos, Exposicions, Fotoblog, Música, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 132 paraules.
Òndia, si l’al·licient són els CD de la Síl, potser fins i tot agafo un avió i em presento a aquest sopar blogger complicat.
Òstres, bona idea això de regalar els cd’s duplicats als convidats… La col·lecció de cd d’en Litus i la meva són pràcticament idèntiques! Si us quedeu sense existències per a les properes visites, ja ho sabeu :)
El més curiós és que sempre regalem els meus. Segons el sr. Producte els meus estan molt mal cuidats, més aviat rallats. No és cert, eh. Els cedés aguanten fora de la caixa perfectament, això de que es rallen és un mite.
Miq, els meus cedés bons el rubèn no els té, així que no els regalo eh. jajaja. però estas convidat!!!!
Quan és el sopar aquest? :-/
La Sílvie no té cd’s. Té posa-vasos.
Di no al cd sin caja por casa o el coche durante semanas.
No he posat data encara. El gener s’està complicant.
Al convidat de la foto no li vam donar cap cedé! Encara no sabem quin rollo li va.
Quants bloggers hi deuen cabre en aquest pis?
Segur que li va “la pataqueta”… té molt d’èxit en aquest segment de la població.
Un sopar de bloggers? que atrevits, no?
Vaig a posar oli a la serra mecànica, ara torno.
Que va, és un mite.
Un sopar de bloggers hauria de ser virtual… si fos real sria un contrasentit.
Un sopar real seria més propi d’una trobada dels amics del 600.
és veritat… de fet, si mai us trobo pel carrer us faré un petó al front sense dir res i continuaré el meu camí.
Jaja. Bastant bo.
A nosaltres mai ens saluden. Nosaltres fotografiem als bloggers que reconeixem rollo paparazzi ocult darrere dels matolls.
I és que el món blogger és un món de cotilles.
Per cotilleos molt millor (pitjor) el facebook…
Però allà t’has de fer “amic”… i en els blogs no cal.
Què menjarem en el sopar virtual?
No ho sé… segurament algun menjar esferificat.
En principi un menjar vàlid a la xarxa són les galetes…
Jaja.
Cookies per sopar? Abans millor quedar a l’Starbucks de la Bisbal.
Però tot arribarà… amb la Web 4.0.