Hello Kitty Goodbye Lenin
Al Café de Flore es jugava… no es jugava, s’assumia que tothom era “algú”, davant les tasses blanques i els cendrers de ceràmica. L’home solitari amb barret extravagant, la dona de cabells vermells recollits estrambòticament, l’ancià de bigotis blancs enormes, l’home de mans grans amb la seva atractiva (i extravagantment jove) acompanyant. S’assumia que tothom conversava sobre els temes més transcendentals i qui callava ho feia de manera introspectiva perquè hom deixa de ser algú quan no té res a dir. O tot el contrari.
Aquí tothom és un estereotip vulgar però qui segur transpiren ser “algú” són tots els captaires que dormen al carrer. M’ha semblat veure a Richard Gere i a Bobby Robson.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 20/01/2009 a les 09:00h.
- Categories: Blogocosmos, Personal, Reflexions Barates, Viatges.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 114 paraules.
Jo aquest matí he vist l’Elsa Anka als FGC.
Jo tinc la Leonor Watling a classe.
El fill de l’Elsa Anka juga a l’equip del Roger. És molt bo.
Per cert, Sr. Producte o com et diguis, el títol d’aquest post és massa bo. Vols dir que no et prova massa la platja privada de l’hotel?
Ah vale, ja ho he pillat. Es tracta de clicar els links.
O sigui que no et prova tant. Doncs torna!
Exacte, és molt bo.