The World According To Rubèn
Si ni tan sols està entre les meves habilitats intuir l’edat de les persones a primer cop de vista, jutjar-les no serà pas el meu fort. De fet, fa temps que vaig decidir fer servir, com a mètode per catalogar la gent, els seus gustos musicals. Si a algú li agrada La Casa Azul o Astrud, probablement em caurà bé. Si a aquest algú no li agrada ni una sola cançó dels Beatles, eject. Si creu que hi havia alguna cosa estèticament decent en els New Romantics, sospito.
A mi, potser se’m jutjarà pels meus actes i, com de vegades són com són, potser se’m recordarà només pels meus invents peregrins. L’últim: la Síl va sortir del pis i uns minuts després em va trucar al mòbil adonant-se que s’havia deixat les claus del cotxe a casa. Mentre m’ho explicava pel mòbil, les podia veure sobre la taula de l’estudi. Les vaig ficar dins una bossa per còmics i en vaig fer una piloteta. Després les vaig embolicar de nou dins una segona bossa del Caprabo i la pilota de plàstic resultant va ser ben compactada amb quantitats ingents de celo per l’exterior. Tot preparat per deixar caure les claus pel balcó i evitar que la Síl hagués de pujar a buscar-les.
I en aquell precís moment va sonar el timbre de la porta i així estava la Sílvia dos minuts després: baixant en un ascensor amb les claus del seu cotxe sota diverses capes de plàstic i celo.
“Què és aquesta merda?” havia preguntat segons abans. “Fusta” li vaig respondre. “Mecanisme Amorf D‘Entrega Ràpida Avançada”.
I aquesta és tota la sensibilitat artística i creativa que aquí es pot trobar. La resta, allí.
Hi ha 14 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 09/02/2009 a les 17:11h.
- Categories: Diàlegs, Fotoblog, Manies, Música, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 279 paraules.
Boníssim! com he rigut amb el “què és aquesta merda?”
no vas fer cap foto a l’objecte?
Aix….. no ase falta desir nada mas…..
Vaig nar fins al pàrking amb un bunyol de plàstic tamany pilota de handbol.
Té (porta) ulleres, ella? T’ho dic perquè si les lligues per les nanses d’una bossa de plàstic arriben a terra senceres i amb efecte paracaigudes i tot. Bé, almenys des d’un segon. (Fusta!)
Marlene, no li donis idees…. i a més és un quart!
“Diverses capes de plàstic i celo”… no seria l’invent tipus del capità Enciam.
L’alta tecnologia és el preu que paga.
El capità Enciam? És una de les reencarnacions de l’Oliana Molls, no?
Mite’l: http://www.facebook.com/pages/Capita-Enciam/23845353706?sid=f386b35461b583e3c92b989d66858add&ref=s més de 9000 admiradors al Facebook! L’Oliana Molls no arriba als 500 el pobre.
Salut
Doncs l’Oliana era el bo.
Quantitat no sempre és sinònim de qualitat.
Salut!
L’Oliana era tan bo que li van dedicar un nom de poble i tot a l’Alt Urgell, tinc una amiga que és d’allà i té Facebook; ara mateix li envio un missatge al mur perquè engegui una campanya per augmentar el número de fans, això no pot quedar així!
Salut
I també un pantà i un poble sencer, no? Broma.
Per cer, a can Facebook hi ha grup “Oliana Molls” però no pas pàgina.
D’altra banda, el gran Mats Wilander només té 81 fans.
El què deia… doncs.
casualitats de la vida, avui m’han tirat pel balcó unes ulleres de sol embolicades dins d’una gorra…
pel cap m’han caigut!
em pregunto com seria la variació de la història si les claus haguessin estat oblidades dins del cotxe. amb el cotxe tancat, és clar!
Està clar. Hauríem embolicat el cotxe i l’hauríem tirat per la finestra igualment.