You Know I Couldn’t Last
Aleshores, a la fi, millor una petita urna. Per les cendres. Austera i blanca com un iPod. (Amb un sol botó? Eject?). Cendres que seran poques i lleugeres perquè segons l’últim informe mèdic laboral estic tan sa que potser hauré donat tots els òrgans i fins i tot els quatre pèls que em quedin. Fins i tot les ungles. O no, que me les hauré menjat perquè últimament passo nervis. Aquell nervi meu que no es nota, no transpira, no traspassa, no engreixa però allà està.
La Sílvie remuga perquè arriba el seu aniversari. Li he fet veure que ha passat el que és probablement només un terç de la seva vida. M’ha engegat com només engeguen les poetes i m’ha dit que li podia haver dit quelcom més positiu.
Que queden encara dos terços?
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/03/2009 a les 16:27h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Salut.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 133 paraules.
Viejoven.
Un nervi que no engreixa? no entenc el concepte, és una metàfora o alguna cosa així?
És Rubianes.
Sí, sí, Síl. Per quan un post titulat “Solamente Rú”?
Calla, millor “Rúb.. solamente”.