Stone Me And May You Always Have No Shoes

Sempre me’n ric (amb un punt de critica) de la gent que no només té tones de sabates sinó que a més desitja tenir-ne encara més desenes de parells de bambes, botes i sandàlies al seu fons d’armari. I, ben pensat, no entenc perquè faig fàstics a tenir-ne tants quan camino sempre mirant al terra. Podria proporcionar-me un panorama més variat de tant en tant.
La meva versió de varietat en el vestir de les extremitats inferiors seria comprar-me uns cordons de color diferent per les bambes que porto habitualment. De moment, un fail total. No trobo el lila que busco.

I cada nit somio que em toquen els euromillones.