Ah, la primavera. Aquella època intermèdia entre el fred i la calor on es va decidir col·locar la setmana santa, aquell període de vacances més curt que el nadal i encara més curt que l’estiu. Totes elles es defineixen per les seves circumstàncies. Paradoxalment, la setmana santa es defineix per infondre’t la sensació de poder fer desenes de coses que, pensant-t’hi dos cops, ja es veu que clarament no donarà temps. Com el nadal es defineix per centenars de Pare Noels bizarros penjant patèticament dels balcons. Com l’estiu es definia per tots aquells milers de mosquits blancs que m’assaltaven quan duia aquell polo groc que penja ara de la cuina, en tornar a casa per la drecera entre els camps de roses.