He observat una parella asseguda a una terrassa d’un bar. Ella li feia la declaració de la renda a ell, sota el sol, amb la calor i amb una beguda ben freda al davant. Minuts després, suant, m’he presentat a cal notari i resulta que tenia cita dimecres que ve i no avui. Així d’inesperada ha arribat la meva petita ració mensual de ridícul.
D’anada (i tornada), he anat escoltant el nou àlbum dels Doves que m’ha pujat la portera. Com molt bé s’ha dit (i s’ha escrit), si el món de la música només tractés sobre música, els Williams serien els germans sortits de Manchester més populars, seria amb ells amb qui Jay-Z voldria fer duets i pels indies sonarien altres politonos als seus mòbils que no fossin només el “Viva La Vida” de Coldplay. Però les coses enlloc són com haurien de ser.

Un dia esgotador. I ara, anem a fer la compra que la nevera està desoladora.