The Kundalini Target

Aquesta nit m’he despertat després de passar-me la nit somiant amb insectes (un concepte recorrent). Duia l’esprai mata-mosques amb olor a roses a les mans i em disposava a liquidar una sèrie d’abelles, vespes i autopistes de formigues que recorrien les parets de casa. M’avisaven de que anés amb compte amb l’espai ja que els mata-mosques desfeien la pintura de les parets. I què típic de mi que, malgrat pensar “doncs millor no, no espatlléssim la paret” acabava sucumbint a la temptació de comprovar si seria veritat que la pintura es desfaria. I sí que era veritat. Com mantega, tu.

Com a curiositats, el somni transcorria al meu pis però tenia soterrani (sic) i jo duia un model de bambes de noia que vaig veure l’altre dia en un aparador, les quals no em volia tacar (raó de més per no fondre les parets). Lo meu amb els models esportius de calçat femení sí que és d’anàlisi.