Stockholm Syndrome
Habemus aqua. La solució salomònica a la retirada de l’aigua embotellada de l’oficina i substituir-la per dues màquines expenedores d’aigua freda de l’aixeta ha sigut retirar una d’aquestes i posar una màquina d’aigua mineral. És una d’aquestes màquines a mig camí entre el R2D2 i un robot de pel·lícula de sèrie B*, on el cap seria una ampolla gegant amb bombolletes. De vegades, quan m’apropo per saciar la meva set, espero trobar dins un cervell flotant ple de cables i, aleshores, telepàticament, sentir una veu que em xiuxiuegi: vas a ser asimilado (en algun dialecte Skrull, és clar).
La qüestió és que ara estem molt contents (si és que amb res se’ns fa feliços) i hi ha fins i tot bofetades per canviar la monstruosa ampolla de 15 o 20 litres. Encara no ha passat res com això i la raó probablement sigui que cada cop que s’ha de canviar l’ampolla hi ha fins a sis persones al voltant esperant el desastre i fent broma (quin mal ha fet Cámara Café) però algun acaba ajudant.
Em pregunto quant durarà.
Corregeixo. Em pregunto qui collons anirà a beure aigua de l’altre màquina.
* ho sé. fa dos posts també vaig utilitzar com a recurs “sèrie B” per fer una comparació. hauria de quedar compensat pel fet d’haver fet servir una mica de llatí.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 04/06/2009 a les 13:00h.
- Categories: Còmic, Feina, Personal, Sèries De Televisió, Televisió.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 218 paraules.
Diria que els bidons aquests són de 20 litres, crec que és un estàdard. A la meva feina, si l’he de canviar procuro que no hi hagi ningú aprop perquè no em vegi com esbufego.
Tens raó, l’altra màquina, la de l’aixeta, està definitivament condemnada a l’oblit. No es pot competir contra un R2D2 d’aquests. Són massa guais!
La única pega que té la de la meva feina és que té un missatge escrit que estressa una mica “¿ya te has tomado 8 vasos de agua hoy?”
La nostra té algo així com “Botellas NO. Hay vasos en la cocina. Gracias”.
Per cert, aquestes canonades rosades de Berlín són de gas. I, a la nit, són molt traïdores perquè no es veuen. Berlín està menys i/o pitjor il·luminada que Barcelona.
A la meva feina em sembla que sempre la canvio jo. Tothom diu que té mal d’esquena i es moren de set abans de fer el canvi.
Nosaltres hi tenim el cartellet cutre de: “No netegeu aquí fiambreres”.
Haig d’acceptar que el primer dia que vaig veure una màquina d’aquestes vaig esperar que algú la canviés i no fer com en Michael d’en Joey…
El que és cert és que tenim un voluntari per fer-ho. S’hi va proposar ell mateix. Nosaltres també tenim la nota de “Botellas no” però no li fem cas….