'Insert coin'.

Boys Entering Anarchistic States Towards Internal Excellence

Després de l’última boda*, quan vam arribar a casa gairebé a les cinc de la matinada, la Síl se’n va adonar que s’havia deixat una de les dues claus per accedir al nostre pis (justa i afortunadament la clau de la porta que compartim amb el veí). I en aquesta situació ens vam trobar: ella a punt de desaparèixer de la vergonya i jo picant a la porta del veí a aquelles hores intempestives. I veient que no obria, no em quedà una altra alternativa que insistir i picar més. Fins que el nostre veí va aparèixer en un sobri pijama blau d’estiu i els pels de punta estil cresta de gall.
I ara és quan potser entenc les raons ocultes de la Reich per esprintar cap a l’ascensor o desaccelerar el pas per tal d’anar sola en ascensor i no compartir l’espai vital amb un veí (encara que si ho féssim nosaltres seria quelcom realment mal educat ja que només hi ha un ascensor i la Reich disposa de tres). Amb putades com aquesta, el matí següent és difícil justificar-se.

Ha quedat clar que, per qüestions d’espai, mai és bona idea desfer el clauer habitual i emportar-te les claus per separat. Sempre te’n deixaràs alguna.

* ja sé que vaig dir que prou bodes

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

Los Fanáticos De John Boy

Fa tres setmanes, quan era jove, acostumava a sortir a córrer per les nits, als voltants de les onze, amb el meu iPod lligat al braç i el meu circuit predefinit. Ni un mes després, sóc aquella persona gran amb un pinçament a la base de l’esquena que gairebé no es pot moure. Quan per fi havia trobat una activitat exterior nocturna acceptada per la societat que no requeria l’ingrés en un local ple de fum i llums de colors. Espero poder retrobar com abans millor a tots els altres joggers, passejadors de gossos, turistes borratxos i captaires que m’havien acceptat com un més a la seva família nocturna.

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

The End Of The Over

I fins aquí aquest període de reflexions sobre les bodes*. Tot el que sé sobre aquestes celebracions prové de l’experiència com a observador. I no han sigut gaires ocasions. No sé que és l’escrutini, per exemple. Els testimonis voten si la boda val o no val i després el cura fa un recompte? Sí sé que, si et fan llegir un text a la cerimònia, és una mica estrany contradir el discurs anterior del cura com va fer la Síl. El cura va dir que de vegades l’amor comporta sacrificis i tenir paciència i la Síl, dos minuts després, va dir que estava farta de la gent que deia que l’amor és un camí ple de obstacles. Con dos cojones. Tampoc entenc ben bé la utilitat dels centres de taula. Ocupen massa espai i no deixen veure als convidats a l’altre costat de la taula.

Per una hipotètica patètica boda, nosaltres només tenim clara una cosa: la música que sonarà. I ara anava a posar els títols i els links al Spotify però si els faig públics aquí ens els podrien copiar, no? I perdríem el factor sorpresa si us convidéssim.

* i prou fotos de bebès que això sembla un catàleg Anne Geddes

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

I Just Want Your Jeans

Lo pitjor de la trencadissa de vestit a la boda de fa uns dies és que d’una situació així no en pots sortir ni amb una mica de dignitat. Quan s’estripa roba en públic només hi ha dues sortides: treure-li (falsament) la importància a la indumentària a l’estil “bueno, m’havia posat lo primer que havia trobat” o “per lo que m’ha costat” que és una mica com reconèixer que hom vesteix barato fins i tot per anar a bodes (cosa que no s’entén perquè ha de ser negatiu) o recórrer a “m’ho ha deixat ma mare” que pot semblar trendy pel que fa a tendència i potser justifica que per l’antiguitat s’hagi estripat però que no treu que sigui una mica pertorbador. Dur la roba dels pares és raro. La jugada pot sortir bé perquè es pot allargar l’anècdota sobre la història d’aquella peça de roba setentera i desviar l’atenció sobre el que de veritat importa: vas amb un forat al vestit.
Això complementa el parell de reaccions extres davant la indumentària femenina (la masculina es monòtona i anodina) a les bodes. Criticar (negativament) la dels demés intentant no apuntar amb el dit o desplegar la batalla dels compliments. Dient com t’agrada el vestit d’algú i que aquest respongui amb un altre compliment sobre el teu i aleshores retornar el compliment fent referència a les sabates i que retorni un nou compliment sobre el bolso i la conversa acabi en un loop infinit i només interromput per un canapè.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

I’m Just Waking Up To The News Of My Birth

El Risto que surt a OT ha tret un llibre mediàtic on, segons un crític vanguardista, sembla ser que entre molta palla irrellevant hi ha alguna perla i on es diuen coses com que el fet de fer cua ens iguala. És igual si ets ric o pobre, en una cua som tots iguals. Bé, això és exageradament incorrecte perquè no tinc prou dits al cos per comptar els llocs on, tenint un carnet, passe, entrada o contacte privilegiat, no puguis estalvia-te la cua i entrar només arribar. Una cua només iguala a qui fa cua.
El que iguala a la classes privilegiades, rics, pobres, blancs, negres, rossos i morenos són les petites coses quotidianes. Per exemple, que ens despertin amb una trucada de telèfon i en contestar, davant la (maleducada) pregunta de “estaves dormint?” (la veu d’ultratomba delata), respondre: “no, no… estava… (excusa aquí)“. És igual que la trucada sigui incomprensiblement matinera o siguin les tres del migdia després d’una farra descomunal la nit anterior. Per defecte, es menteix. Com si dormir fos un acte pel que hom s’ha de disculpar.
Després d’un cap de setmana de córrer darrere dos bessons d’un any fent un servei de cangur que al mercat deu tenir un peu desorbitat, no entenc aquella gent que quan va de visita per veure un bebè i li diuen que està dormint, comença a donar cops de porta, forçar la tos o altres activitats sorolloses només per despertar la criatura. Jo el primer, Ho feia sense dubtar quan el meu germà era un nadó. Què és? La venjança dels adults per ser despertats? Poseu el mòbil en silenci que costa un ou fer dormir un nen.

Em pregunto si el nostre veí dorm bé.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors