Que No Te Amargue La Vida Un Yonqui

Un dels desitjos que més temps feia que anhelava que es fes realitat s’ha complert per fi avui. Gràcies a uns cupons regalats i a una quantitat moderada de diners, aquest matí m’he fet amb la meva primera bicicleta plegable (la qual, per uns moments, no he sabut tornar a desplegar) cortesia del glamourós centre comercial Carrefour i del diari La Vanguardia (i per aquesta publicitat s’accepten regals, donacions, etc.). Com que s’entregava en una caixa enorme, he demanat si la podia obrir, treure-la de la caixa i anar-me’n en ella, el que popularment es coneix com a me lo llevo puesto. De fet, m’han dit que els tècnics acostumen a muntar-la el primer cop per fer certs ajustaments però avui no n’hi havia cap a la botiga així que ens l’hem apanyat entre un servidor i l’encarregat de la planta que m’ha atés (el jefecillo dels tècnics).
I així em passat una estona. Muntant una bicicleta desplegable que ve desmuntada de fàbrica (a priori, desplegable i desmuntable pot semblar el mateix però no ho és).
Quan hem valorat que la bicicleta estava preparada per navegar pels carrers de la ciutat comtal, el bon home del Carrefour m’ha dit: “abans de marxar, prova-la”. M’he quedat una mica tallat, especialment pel parell de clients que esperaven a que acabés d’atendre’m a mi per recollir les seves bicicletes però ha insistit: “si l’hagués muntat un dels tècnics et diria ves, però com no, més val que la provis”.
I allà estava jo, com si es tractés d’una escena inèdita de Big, deixant enrere passadissos de roba barata, recanvis d’oli de cotxe i material de jardineria, complint el somni del que parlava al principi. Anar en bicicleta a munt i avall pels amplis passadissos de la planta superior del Carrefour sense que ningú em pogués dir res. Completament habilitat i autoritzat. Esquivant dependentes, marujes amb nens i palets plens de caixes. Havia somiat amb aquell moment des de que tenia set anys i no em deixaven conduir el carrito a monedes perquè ho feia de manera massa temerària. Ah, si ma mare m’hagués vist.

M’agrada pensar que com aquesta situació ha coincidit amb el pas del Tour de França per Barcelona*, els tècnics i reparadors de bicicletes del Carrefour estaven tots a la Gran Via, veient el pelotón passar. Sóc un romàntic.

* es veu que també passa per frança