Hiding Neath My Umbrella

No n’he llegit cap però suposo que qualsevol guia de supervivència per bodes (si n’hi ha una per zombies, n’hi ha d’haver una per bodes i per pràcticament qualsevol cosa) ha d’incloure instruccions detallades per a poder criticar al personal sense ser detectat. Això implica tenir molt clars alguns conceptes, entre ells la geolocalització a partir de franges horàries i tàctiques avançades de camuflatge i dissimul.
El domini de la geolocalització a partir de franges horàries depèn d’un concepte que en un principi pot semblar simple però que no està exempt de certa dificultat. Es tracta de la georeferenciació verbal de l’objectiu a criticar a partir d’on es troba un mateix, assumint que estem en el centre d’un rellotge imaginari i que davant nostre es troben les dotze hores en punt. Així, si tenim algú darrere que mereix ser observat per anar embotit en un vestit rosa-miss-xiclet-de-maduixa direm “a les meves sis”. De la mateixa manera, si tenim algú davant però una mica a l’esquerra direm que es troba “a les meves deu” o “a les meves onze” segons estigui més o menys escorat. Els usuaris avançats poden arribar a indicar la localització de convidats estrafolaris utilitzant a una tercera persona com a referència horària, per exemple “a les teves set”, però requereix que els altres usuaris estiguin familiaritzats amb la tècnica en qüestió. En tot cas, mai s’hauria de referenciar amb un simple “a les vuit!” perquè no es clarifica si són les vuit de l’informador o dels receptors i la gent del voltant veuria cinc o sis persones girant sobre ells mateixos absurdament, buscant uns vuit imaginaris on hi hauria d’haver algú mereixedor de ser observat quan, de fet, ara serien ells qui mereixerien les mofes de la resta de convidats per girar com estúpids.
Per a assolir l’èxit absolut d’aquesta tècnica, idealment s’hauria de complementar amb tàctiques de dissimul que requereixen certa habilitat corporal i tensió muscular. Es tracta de complementar la geolocalització anterior amb informació vital per a no ser detectats mentre mirem. Així, si un convidat que mereix ser observat està mirant cap a nosaltres, s’informaria de la següent manera: “no mireu ara però a les meves dues hi ha un doble del Dr. Slump”. Idealment no s’ha de fer cap moviment brusc i esperar uns trenta segons aproximadament per a realitzar la maniobra d’observació. Però si som incapaços de contenir la nostra curiositat, hauríem de girar lentament el nostre coll, idealment primer en sentit contrari i, després d’un petit balanceig, girar lentament cap a l’objectiu. Aquest moviment es por complementar amb tècniques avançades de dissimul com mirar-se l’espatlla primer i treure’s caspa imaginària abans de aixecar la mirada o girar-nos perquè hem de tossir i aleshores mirar. Estirar el coll i fer veure que es busca a alguna persona acostuma a delatar l’observador. Usuaris avançats utilitzen l’excusa de fer una foto de record per, fins i tot, immortalitzar la nostra presa. És de nota afegir tècniques de camuflatge com, per exemple, aprofitar a mirar des de darrera una planta decorativa. Fer-ho mentre bevem de la copa i llegim el menú també acostuma a delatar l’observador.

Estic convençut que seguint aquests consells gaudirem d’una boda que deixarà records i moment inesborrables sense cap incident amb tercers. I dic que estic convençut perquè jo sóc dels que, quan em diuen “no miris” em giro descaradament, senyalo amb el dit i ric. Durant els segons interminables en els que m’hauria de girar lentament, intentant dissimular, sempre m’imagino que és a mi a qui estan observant girar-se lentament amb cara de babau dissimulat i em sento ridícul.