La Vecina Del Ártico

Amb el número nou s’ha retirat la nostra portera per vacances i amb el catorze corre el rumor de que ha entrat al camp un porter substitut. Dic rumor perquè pels matins marxo abans de que arribi a l’edifici i torno quan ja ha plegat, així que podríem filosofar si les coses que succeeixen quan hom no està present passen de veritat o no pertanyen a la nostre realitat coneguda. Però no. Assumirem que ell està allà, esperant els meus paquets.
Sempre he odiat les converses d’ascensor. Em sento perfectament còmode anant en silenci fins al quinzè pis. Ni tan sols miro al terra. Taral·larejo* una cançó. Busco les claus. Em començo a baixar els pantalons si arribo pixant-me. El que faci falta. Però mai he evitat als veïns com fa la Reich encara que la quantitat d’ascensors per finca s’hagi anat reduint per cada mudança que he fet, reduint-se també els metres quadrats d’ascensor. Per tant, les probabilitats de viatge acompanyat han augmentat però, malgrat la falta d’espai personal, he aconseguit ensinistrar progressivament els meus veïns i ells han deixat de parlar-me. S’han acabat els “A quin pis vas?”, “Com està ta mare?” o el hit de qualsevol diplomat o doctorat amb carrera universitària “Quina calor, eh?” que penses per dins “Nos ha jodido mayo con las flores! Que si fa calor. Estem a l’agost!”.
El problema actualment és la portera. Excepte preguntar a quin pis vaig (perquè ja ho sap), qualsevol tema és vàlid per a que li facis companyia deu minuts. I, com succeeix en les converses d’ascensor, un cop encetes el diàleg, no hi ha qui ho pari així que he començat a provar diverses estratègies com passar molt ràpid pel hall si veig que l’ascensor està lliure, entrar amb els cascs posats i mirar la bústia o fer que parlo pel mòbil quan és que no. Perquè hi ha dies que sí, que puc simular ser un animal sociable amb Facebook, però d’altres, si arribes necessitat de visitar un lavabo o suant amb aquestes calors, doncs no… Un moment. Aquesta última frase feia referència al clima?

El que he descobert és que si el bloc de pisos fos Europa, l’ascensor seria Suïssa, un lloc neutral per disculpar-te amb un veí a qui has putejat, per exemple. El trajecte dura lo suficient per justificar-te i lo suficientment poc per sentir que escaparàs en poc temps d’una possible rèplica tensa (o violenta).

*v. tr. [LC] Cantar (una cançó) sense dir-ne les paraules