I Dream Of You And All The Things You Say

M’agrada escoltar les lletres de les cançons. Si no les entenc, ja sigui per una barrera idiomàtica impronunciable (Super Furry Animals cantant en gal·lès) o simplement perquè no (J de Los Planetas), miro d’esbrinar-les. De vegades diuen coses sobre la vida. Poden ser intel·ligents i explicar històries mundanes i costumistes sense fer servir les paraules “ànima”, “amor” o “ales”.
Però també m’agraden les cançons que diuen tonteries sense sentit (el que es coneix comunament com surrealisme si són pretensioses i d’Oasis si no) mentre no s’allarguin artificialment. Que, malgrat no vagin a guanyar cap premi pel seu nivell intel·lectual, són cançons que es poden apreciar ara com fa quinze anys i que d’aquí deu encara seràs capaç de cantar la tornada, cosa que difícilment es pot dir de la majoria de cançons que hi ha per allà fora ara mateix.