'I never said I was deep'.

Caught A Lite Sneeze

És incòmode quan deixes anar un esternut i ningú et retorna el “salut” de rigor. Encara més quan estàs rodejat de persones. “Tranquils, que ja m’ho dic jo! Salut!”.
Esternudo moltíssim. A totes hores. De dia i de nit. Despert i dormint. En qualsevol circumstància. En el passat, els esternuts anaven en parells però ara acostumen a anar en trios (deu ser cosa de la crisi dels trenta). Però, i el gust que dóna deixar anar un bon esternut amb un bon crit? He anat perfeccionant la tècnica, utilitzant una paraula, vocal o melodia diferent per cada un dels tres que deixo anar. Fins i tot, se’m poden provocar. Un petit cop al nas i, segons després, una lleugera picor puja per les foses nasals i ja els tenim. No seria un gest gaire educat però és un plaer.
Així que suposo que ningú em diu “salut” ja perquè estan avorrits de mi. Coneguts i gent anònima, com els viatgers que cada matí em trobo al tren i que ja ni em miren, malgrat que de vegades teatralitzo cada esternut amb un espasme. Menyspreen una habilitat que cada cop perfecciono més. Últimament esternudo sense parar quan rento els plats. D’aquí res, no els hauré de rentar perquè correrà el rumor de que sóc al·lèrgic a aquesta activitat i, per fi, podré prendrem les postres estirat tranquil·lament al sofà*.

*sóc conscient de que les postres també s’han de prendre a taula però no vull deixar anar les últimes gotes d’infantesa que em queden. nens, si esteu llegint això, no us aixequeu de la taula fins que us donin permís. i esternudeu discretament, si us plau


Comentaris

7 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. Recordo haver llegit a no sé on que un estudi afirmava que un esternut pot delatar excitació sexual.

  2. A mi m’agafa l’atac d’esternuts just després de cada esmorzar… (els meus sonen: AAAIXUÀ!) i m’acompanya posant-me les sabates, baixant amb l’ascensor, fins que passo pel costat d’una paperera i llenço un cleenex completament “amarat”. Algun dia un secreta acabarà mirant la paperera per veure què trafico…
    Ah, i el meu avi feia tres esternuts després de cada àpat, un, dos, tres, i prou.

  3. BU-DE-SO-NI-DA i a rentar plats sense excusa!

    http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/meds/a601030-es.html

    (Si en J està ben informat…l’últim sopar estaves catxondo perdut…)

  4. No suporto sentir gent fent esternuts i menys d’aquests amb crits o vocals combinades o escàndols varis. Va dir ella divorciant-se.

  5. @Barrut, no m’ho donen sense recepta, pavu.
    @Sílvie, atxuà! va dir ell, solter.

  6. Barrut, ara he recordat la font:
    http://news.bbc.co.uk/2/hi/7792102.stm


Referències a aquest post

  1. [...] mesos que, cada cop que em poso a rentar els plats, una picor al nas acaba portant-me a un estat al·lèrgic d’esternuts incontrolables amb [...]


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris


Buscar

Flickr

Last.fm