In A Future World With An Astrogirl
Anava a parlar del temps però aleshores això sí que semblaria un diari de veritat. No importa. Gràcies, clima, per retornar-nos els jerseis i les jaquetes. Ja no són trendies però podré tornar a dur alguna xapeta que altre sobre la butxaca al pit esquerra, on guardo l’iPhone i penja el cable dels auriculars. Ara mateix porto una de The Flash (The Fastest Man Alive), del Barry Allen en concret, lluint-la a la bossa. Sembla que és el Flash que ha quedat marcat en el subconscient col·lectiu quan jo crec que he sigut més de Wally West o Jay Garrick. És curiós que dins de totes les coses comercials i gens cool que m’agraden, m’arriben les menys populars. Sóc una ovella outsider.
Una antiga lectora em va dir un dia que deixava de llegir aquest blog quan parlava de còmics i/o de música (fet que era habitual). Paradoxalment, he assistit a tres recitals poètics aquesta setmana i en un han referenciat (dos cops) a Oasis i a la postura de rock ‘n’ star de Liam gallagher davant del micròfon (massa agressiva per a recitar poesia) i a l’altre… a l’altre m’han parlat de la fortalesa de solitud. Això és quan còmic i rock ‘n’ roll es troben a l’altre banda de la normalització.
Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 19/10/2009 a les 18:25h.
- Categories: Blogocosmos, Còmic, Fotoblog, Geek, Manies, Moda, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 212 paraules.
La meva xapa és de Dharma Corp. i dóna lloc a moltes confusions.
La darrera d’un hippy que em va demanar si hi creia.
Ell es referia al Dharma “de veres”.
El poder de les xapes…
Per cert trob que darrerament escrius massa poc sobre còmics o de música.
Com es tradueix aquest fet al Google Analytics?
Doncs malgrat el sentiment popular, aquells temps eren millors. Google Analytics diu que des de fa uns dos anys aquest blog no és el que era i el visitem quatre gats mal comptats.
Tot és més íntim. Qui no es consola…