In The Year 2525 Some Machine Is Doing That For You
Fa mesos que, cada cop que em poso a rentar els plats, una picor al nas acaba portant-me a un estat al·lèrgic d’esternuts incontrolables amb alguna que altre llàgrima. Suposo que, després de tantes setmanes, he convençut al meu entorn que no és una excusa per no rentar els plats de la mateixa manera que a la Síl li entren espasmes a les cervicals quan proposo anar en Bicing en comptes d’anar caminant. Portant el mètode condicional clàssic de Pavlov una mica més enllà des del 2006.
El que salta a la vista és que no s’entén perquè no tenim un rentaplats a casa que resolgui aquesta situació. De petit no teníem rentaplats a casa. Ni rentaplats ni microones ni vitroceràmica. Ma mare, de la respectable escola de la meva àvia, havia decidit que la cuina havia de ser l’últim i irreductible emplaçament gal de la tradició i la interacció humana. Així, mentre al menjador vivia l’equip de música d’última generació, a la cuina rentàvem a mà i escalfàvem el menjar amb el poder del foc, com els nostres avantpassats. Com dic, la tradició moria a les portes de la cuina malgrat no vam tenir mai vídeo, ni VHS ni Betamax, i no recordo haver rodat mai cap pel·lícula.
L’ombra de les costums més arrelades a casa és allargada i al meu antic pis tampoc hi va haver un rentaplats mai. I a aquestes alçades, penso que no sé perquè encara hi ha qui aixeca una cella quan s’assabenta que no tinc carnet de conduir a la meva edat. El que és veritablement greu és que no sé com funciona un rentaplats. No en sabria posar un en marxa i molt menys entenc com poden sortir els plats nets d’allà. Puc entendre perquè els avions que pesen tones s’enlairen gràcies a la combinació de propulsió i velocitat amb unes ales que, amb la seva superfície, sustenten l’avió en l’aire a causa del seu efecte aerodinàmic i contraresten l’acció de la gravetat. Però que la porqueria es desenganxi ficant els plats en una nevera petita? Això és el futur!
Sense rentaplats però corríem als US a comprar l’iPhone en el seu dia. Les meves prioritats tecnològiques són així de capritxoses.
Fotografies per Barrut.
Hi ha 18 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 29/10/2009 a les 12:32h.
- Categories: Gadgets, Gastronomia, Manies, Personal, Reflexions Barates, Salut, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 368 paraules.
Em sobta més lo del rentaplats que lo del carnet de conduir…
Amb lo cómode que és la “màgia” de la “petita nevera rentadora” ;)
en el seu dia vam haver d’escollir entre assecadora i rentaplats. només quedava un forat.
no entenc les fotos, no estem rentant plats, els estem embrutant.
Fins fa un any no “sabia” què era la vitroceràmica ni l’assecadora i bé… és una mica més còmode, però total, pots cuinar amb butà i estendre la roba, cap problema. De rentaplats, no n’he tingut mai, per tant, encara no sé si un cop provat és prescindible. El que em fascina és l’electra en si: pitges un interruptor i s’encén un llum, és que no ho puc entendre, de veritat, sóc així de s(x)imple.
PS Treure’s el carnet de conduir és un xou. Jo ho he fet als 28 i em sembla que encara és més xou. Anima-t’hi i que la Síl. disfruti de l’espectacle!
@Sílvie, els plats nets no cal rentar-los.
@Marlene, és que m’encanta anar gaudint del panorama!
Crec que els teus pulmons i el vostre temps lliure agrairien un rentaplats like water of may…segur que hi ha algun foradet per posar-lo, a més hi han rentaplats de 45 d’amplada, conec una interiorista especialitzada en cuines que us pot ajudar, pressupost econòmic, bona presència i molt educada
a casa meva de tota la vida mai hem tingut rentaplats, però ha estat ara que, tot just quan jo marxo de casa i visc a Barcelona, se n’han comprat un.
ara, quan vaig a casa, el veig i ni l’entenc ni sé com funciona. suposo que ell tampoc em deu entendre a mi…
Exactament com em va passar a mi. Va ser posar un peu fora de casa que ma mare va equipar la cuina.
Es pot viure sense iPhone però no sense iPod.
Tampoc es pot viure sense rentaplants.
I més quan hi ha aquest botonet ECO que et fa estalviar electricitat.
i aigua!
la interiorista també és cuinera (véase foto).
a casa els papes hi ha rentaplats i la veritat és que posar-lo i treure’l també fa pal.
Com? El rentaplats no posa els plats a l’armari després? Vaia bluf!
El rentaplats te dues coses dolentes:
1- Fa pudor, venen uns ambientadors de rentaplats (no és conya)
2- Li treu la brillantor al vidre i fa malbé tota la fusta (així que has de rentar a mà les fustes)
Si fa pal posar i treure els plats del rentaplats, fa pudor, el vidre en surt malament i no hi pots posar la fusta… no té cap mena de gràcia. A menys que tinguis setze fills, deu ser més ràpid rentar els plats a mà, no? En fi.
Les paelles i olles també s’han de rentar a part.
per cert, el mecanisme del rentaplats (calor a tope que desenganxa la merda i aigua a superpressió) és bastant més senzill que lo dels avions, sistema que mai de la vida entendré.
El meu avi era mecànic d’avions. Deia que estaven fets com de paper de plata.
Algú sap d’una rentadora que també et planxi la roba? Tot arribarà. Mentrestant… vitroceràmica, rentaplats, rentadora i assecadora. I el microones ben lluny… a Vandellós II.
En el lavaplatos de mi casa las cucharas de palo se “duchan” a una temperatura muy alta y nadie se ha quejado