5.11.2009
El Cel No L’És Pas
Sembla ser que mai viuré alt com un àtic per veure la gent petita des de la finestra i imaginar que els insectes no podran entrar si deixo el balcó obert durant l’estiu degut a la pressió atmosfèrica. El meu antic pis era un primer. El pis dels meus pares era un tercer com és el meu actual. Quan anava a jugar a casa dels meus amics, més que les joguines que jo no tenia, m’atreia sortir als seus balcons. Tothom vivia molt alt. Cinquens. Setens. Desens. I després el Ferran en un vuitè amb un balcó enorme i la Reich que té una finestra molt petita però es un onzè. I sembla ser que les famílies acaben empeses a cases unifamiliars amb jardinet i plaça de garatge. Tampoc són altes.
El sou és el limit. No. El tercer és el límit.
5.11.2009
13:10h.
Amb el vertigen que tinc, imagina la infància que vaig tenir vivint a un seté. Ara estic “d’okupa” a uns baixos i sóc molt més feliç :)
5.11.2009
13:25h.
perdona guapu, és un tercer però hi ha principal, per tant és un quart.
5.11.2009
14:14h.
Sempre pots convertir-te en Bartleby i viure en una oficina de l’última planta d’algun gratacels.
5.11.2009
14:18h.
@Sílvie, el pis dels meus pares tenia un entresòl. Estem igual.
5.11.2009
23:02h.
no us fan ràbia els entresols? a mi sí
5.11.2009
23:09h.
Perquè no compten com a primer o perquè es veuen des del carrer?
6.11.2009
16:45h.
ara visc en un primer (sense entresol) i he anat a veure pisos de lloguer a diferents altures. No havia pensat mai que tenia vertigen. Més amunt d’un tercer a mi no em veureu…