Difficult For Weirdos
En el fons, els éssers humans no som imparcials en cap aspecte de la vida. S’espera una resolució justa d’un Tribunal Constitucional on els membres que el composen marxen a casa cada nit amb els mateixos ideals i prejudicis amb els que s’aixequen cada mati. I així dia a dia i setmana a setmana. Són com aquell periodista de TV3 que anava amb el Ballagher i amb mi al tram el passat dimarts, de camí al Camp Nou. La seva feina deu ser comunicar les notícies esportives amb imparcialitat i transmetre certa passió pels bons resultats de l’esport català (com una hipotètica victòria de l’Espanyol en qualsevol torneig) però, quan surt de la feina, va al camp amb la bufanda del Barça al coll i l’entrepà sota el braç. Després la gent critica que els periodistes no siguin imparcials i se’ls vegi el llautó culé. Les coses són com són i potser el que passa és que, des de fora, les enfoquem malament.
Els meus prejudicis durant el partit del Barça amb l’Inter de Milà estaven enfocats cap a una parella que s’asseu a prop de les localitats on em deixen presenciar alguns partits. Aquesta parella, casc de moto sota el braç, apareix cada partit passats vint minuts de la primera part i marxen als quinze minuts de la segona. No parlen entre ells, fan cares llargues i fumen de manera distreta, sense mirar-se entre ells ni als jugadors, gairebé.
Dimarts, ella va aparèixer amb una amiga, sense el noi habitual. Van xerrar, cridar, celebrar els gols com la resta d’espectadors. I jo que em pensava que era ella qui devia anar obligada i per això les males cares.
Hi ha 10 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 26/11/2009 a les 16:27h.
- Categories: Esports, Fotoblog, Notícies, Personal, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 277 paraules.
Mai t’has de fiar de les aparences. Hi ha més noies futboleres del que ens pensem ;)
En quant als prejudicis, jo no podria haver explicat millor el tema :)
Estic familiaritzat amb el fenomen futbol-fan femení. S’apropa una altra tarda de nervis diumenge que ve!
Ostres, doncs sí! Jo crec que, si el Barça juga com contra l’Inter, al Madrid li poden caure uns quants ;)
A veure si coincidim ;)
#porrabarça 6-2
jeje
Tinc por. Però tinc una cantonada estratègica de la casa on amagar-me a plorar quan el Casillas es torni a parar un penalt com l’últim cop.
Jo des d’Atenes que no ploro. Toquem ferro…
Ai Atenes! Per favor. Se’m va desfigurar tota la pintura de la cara amb les llàgrimes. Ma mare em va pegar una bufetada.
Que te dan de comer?
S’intueix un amor lèsbic ocult? o és que el maromo és un pelma…
Jo estava gravant en vhs el partit d’Atenes, quan va acabar, entre llàgrimes, vaig destruir tant com vaig poder aquella cinta mentres mirava l’enganxina de l’sport…crec que deia aquest any també
No em vaig fixar prou com per poder reconèixer cap indici de tendència sexual. I potser ni fixant-mi.
Jo només sé que són molt pijos els dos.