What’s The Story, Morning Glory?
El que ha estat remarcable de la visita a la capital britànica, una ciutat molt oberta, amb llum i que dóna tota a exterior, és el fet que durant anys no he trobat ningú que hi volgués anar. La raó, òbviament, és que tothom ja hi havia estat i, abans de repetir una destinació, és respectable que sigui més atractiu invertir en paisatges desconeguts. Paradoxalment, molta d’aquesta gent que ja hi ha estat, acostumen a definir London com a la ciutat perfecte per a fer una escapada de cap de setmana i tornar pel simple fet de passejar-s’hi o anar de compres.
Finalment, la pobre Sílvie ha repetit per tercera vegada motivada per la possibilitat de visitar la Rothko Room a la Tate Modern, oberta al públic poc temps després de la seva última visita, fa prop de deu anys.
Com us explicaria la reacció de la filla pròdiga de l’artista rus (i nord-americà d’acollida) en assabentar-se de que, recentment i citant a un membre del staff del museu, havien posat aquestes obres a descansar. Cataclísmic.

Només espero que fos suficient consol assistir a la xerrada que l’escriptor Enrique Vila-matas va oferir casualment prop del nostre hotel, als Kensington Gardens. Diga-li karma, diga-li Déu, diga-li justícia poètica, però crec que va compensar els danys.
Jo, mentrestant, volia aixecar la mà durant el torn de preguntes i dir-li lo equivocat que estava amb allò de que París no se acaba nunca, que si que s’acaba, ja quan surts a allò que, comunament, es coneix com “les afores” o zona metropolitana, però no em van deixar.

I és que, al final, la nostra realitat més íntima ens atrapa i jo mai he sigut d’aquells que amaguen les seves intencions. I que el tema del pas de zebra d’Abbey Road està molt vist. Yo venía a hablar de mi libro.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 02/09/2010 a les 21:18h.
- Categories: Exposicions, Fotoblog, Llibres, Personal, Vacances, Viatges.
- Cap comentari.
- Conté 304 paraules.
In Gratitude For This Magnificent Day
Uns cinc-cents feeds per llegir és el que marca la boleta vermella del meu lector de blogs i el que demostra la feinada que he tingut el primer dia de feina després de tres setmanes de vacances. La feinada queda demostrada perquè encara estan per llegir, s’entén. De fet, he acabat pensant que potser estic subscrit a massa coses i he començat a esborrar aquí i allà blogs que ja no m’interessen per a res, la veritat (no pateixis, el teu encara hi és).
Aquí estic parlant de feeds quan podria compartir la setmana que hem passat a London o els dos pisos inundats per on hem navegat aquesta última setmana. M’he fet un expert en localitzar ràpidament claus de pas, drenar, eixugar, parlar amb asseguradores i desesperar-me.

Però ja se sap que els que compartim bocins (o molles) de la nostra vida pel ciberespai som uns egocèntrics i segur que interessa més quins blogs he esborrat del meu dia a dia a com pot ser que, cada cop que poso el peu en una casa, una canonada d’aigua esclati pels aires.
Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 30/08/2010 a les 17:59h.
- Categories: Blogocosmos, Dos Punt Zero, Feina, Fotoblog, Personal, Vacances, Viatges.
- 7 comentaris.
- Conté 180 paraules.
Has The Light Gone Out For You?
L’artista britànic Richard Wilson ha arribat al cim de l’art contemporani amb l’obra que mostra actualment a la sala número tretze de la Saatchi Gallery de London. Després d’estar uns minuts en pau, observant-la detingudament i veient passar visitants de llarg, una dona de mitjana edat es va aturar al meu darrere i va cridar ben alt als seus acompanyants: “Don’t worry! There’s nothing in here!” i se’n van tornar a l’ascensor.

Entoma aquesta, Malevich.
Imatge cortesia de la web de la Saatchi Gallery.
Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 18/08/2010 a les 13:23h.
- Categories: Exposicions, Viatges.
- 2 comentaris.
- Conté 82 paraules.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/08/2010 a les 20:44h.
- Categories: Fotoblog, Llibres, Manies, Personal, Reflexions Barates, Vacances, Viatges.
- 6 comentaris.
- Conté 95 paraules.
Assume The Perpendicular
Com és la mitja nit. El moment perfecte per fer les activitats més ocioses excepte dormir o planxar el sofà. No puc estar al llit sense tenir son. Encara menys sabent que podria estar fent alguna altra cosa interessantíssima i compulsiva fins a nivells malaltissos i una mica psicòtics. Ordenar còmics, dvds i cds alfabèticament, per estils, autors, editors o gèneres, buidant el contingut dels prestatges i acabant treien la pols dels mobles. Programar. Endreçar llibreries virtuals de música i fotografia. Qualsevol cosa abans de l’horitzontalitat. Amb nocturnitat però sense premeditació.

Però tu intenta fer-me reendreçar o netejar a les tres del migdia. Les riallades les sentiria fins i tot la balena aquesta que ara mateix em somriu mentre flota sobre un mar taronja.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 06/08/2010 a les 00:46h.
- Categories: Còmic, Dos Punt Zero, Fotoblog, Manies, Música, Personal.
- Cap comentari.
- Conté 123 paraules.









