'La capçalera és per fer bonic'.

Saturday Come Slow

El fet de no tenir fotografies que documentin el meu passat em converteix, potser, en un d’aquells personatges enigmàtics, dels que l’autor va destapant obscures vivències per sorpresa i explica detalls de forma desordenada. Per donar aquella sensació de que, malgrat t’està oferint la seva història en petites píndoles, sempre queden forats per omplir. I així, s’allarga la trama, es fidelitza al lector (o seguidor) i s’optimitza el rendiment de l’argument.
O no.

Aquest personatge enigmàtic no és capaç de fer alguns acords amb la guitarra però, dissabte al matí, va desmuntar el seu portàtil, peça a peça, i el va tornar a muntar, gairebé només pel gust de fer-ho.

3 comentaris per “Saturday Come Slow”

  1. haxocorp escrigué:

    Ara entenc perquè passo per aquí cada dia.

  2. Mai escrigué:

    No et passen els anys, pendó.
    Vull croissants.
    Tindré casa nova… vindreu?

  3. Rubèn escrigué:

    Mateixa zona? Compta-hi.

Deixa un comentari

Connect with Facebook

XHTML - Pots fer servir:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Necessites un avatar?