Is That A Knee?

A diferència de’n “Werid AL” Yankovic, music-comediant que acostuma a fer parodies de cançons satiritzant temes d’actualitat, fets polèmics o provocadors, el pianista Ben Folds és un artista més creatiu però que fa gala d’un sentit de l’humor similar. Seria el seu revers estrictament comercial.
La carrera d’en Ben Folds està plena de bons àlbums, bones cançons, algun hit i memorables actuacions en directe. Utilitza el públic tant per fer les seccions de vent que no porta a l’escenari, per esdevenir el cor de gospel que no es pot permetre portar de gira, com per fer acompanyaments de guitarra multitudinaris. I és un artista que ha decidit utilitzar les eines 2.0 al seu favor, més enllà d’un blog o el seu twitter. Va ser dels primers artistes en transmetre un concert sencer a través de MySpace, desls primers en filtrar un fake del seu propi àlbum i ara, inspirat per un popular usuari de Chatroulette anomenat Merton, ha decidit acoblar aquest servei de chat més videoconferència totalment aleatori als seus concerts, improvisant un tema per cada usuari que apareix a l’altra banda de la línia.



D’aquesta manera, en poca estona, s’improvisen grans himnes com “Don’t Be Sad”, “Bobby”, “Is That A Knee? Could It Be Your Dick?”, “Man Sitting On A Toilette” o “Creepy Motherfucker In The Dark” que esperem apareguin d’alguna forma en el nou àlbum que prepara en col·laboració amb en Nick Hornby (“High Fidelity”, “About A Boy”).

En Ben Folds, per fi, ha trobat un substitut per “Rock This Bitch“, el tema que era simplement una improvisació diferent a cada concert que contenia la frase que dóna títol a la cançó.

Actualització: Posteriorment, en Ben Folds va fer públic un segon recull de gravacions. Aquí queden per la posteritat nous hits com “The Story of My Life” o “Jose Cuervo”.