Palanganas Color De Rosa

Va estar gaudint del seu cucurutxo de gelat una bona estona, recolzat contra la paret, amb la camisa oberta i suada i actitud desenfadada. Amb el pèl canós del pit a l’aire i la seva cadena d’or que queia al buit recorrent el diàmetre de la seva panxa de mitja síndria. La humitat insuportable de l’estiu passava millor amb aquell gelat. Jo diria de vainilla. Ves a saber si de macadàmia.
I la bola va caure. Va ser un mal gest. Potser un descuit. Una distracció. Com la meva, que el vaig deixar d’observar per un segon i, quan vaig voler reaccionar, la bola de gelat ja queia. Però no he vist imatge més desoladora que la de l’home que observava aquella bola de gelat sobre l’asfalt.
Es va esclafar a la vorera de motius florits que té Barcelona. Va conservar encara la seva forma cilíndrica un parell de minuts. Però ràpidament va començar a desfer-se. Ell no va canviar ni de posició ni d’actitud. Només es va quedar allà. Parat. Observant-la. Amb el cucurutxo a la mà, buit i regalimant. I patètic. Sense saber com reaccionar. Amb l’ànim malmès.