Utopia Parkway
Barrut, una nit, ben entrada la matinada, ja fa molts anys, després d’un sopar encara amb els meus pares, vam anar a buscar el cotxe al pàrquing. El vigilant que ens havia de cobrar era un noi jove al que vam interrompre en les seves coses de fer de nit: llegir una pila immensa de còmics de la Marvel que tenia en un costat de la taula. Entre aquesta visió, la perspectiva de poder passar hores i hores mortes llegint sense grans molèsties, i l’obsessió que vaig tenir pels programes de ràdio nocturns durant un temps, va haver una època en la que vaig pensar que aquella era la feina perfecta en la franja horària perfecta.
Anys després, vaig tenir una novia que tenia un pare que treballava de vigilant en un pàrquing. Bata blava inclosa. S’aixecava escandalosament aviat. Però no va importar gaire. Jo ja havia mogut fitxa i feia, amb pas ferm, el meu camí cap a dibuixant de còmics frustrat i fracassat.
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 16/07/2010 a les 16:30h.
- Categories: Blogocosmos, Còmic, Feina, Fotoblog, Personal, Ràdio.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 164 paraules.
Ara ho entenc tot, el teu caràcter humil, la passió pels comics, com jugues amb els nebots…t’estàs convertint en el professor X !
Ei que jo era superfan de la nit dels ignorants, vaig trucar-los bastantes vegades :)
El Carles Cuní era tot simpatia.
M’encantava el mal rotllet del Cuní petit. Escolteu ràdio nocturna encara?
Doncs gairebé mai, ja. Tots els meus programes favorits van desaparèixer poc a poc.