Forward’s The Only Way To Go

Aquesta nit passada he tingut tres somnis. El primer d’ells, un somni sobre zombis realment espectacular, on una minúscula comunitat defensàvem tan bé com podien l’últim reducte d’humanitat que quedava, un petit poble de cases de pedra i fusta, en un planeta infestat de morts vivents.
En el segon, conduïa un taxi groc novaiorquès amb molt poca perícia. Irònicament, acabava estampat entre un altre automòbil i una farola, allà on Broadway creua amb la Cinquena Avinguda, i tot de gent curiosa s’apropava per veure si estava bé. Jo me’ls mirava des de dalt, cada cop més lluny.
En el tercer, he somiat amb el meu avi, que ja fa temps que no hi és*.

Paradoxalment, quan no tenia carnet de conduir, sovint somiava que conduïa però, fins ara, mai havia tingut un accident.
Sigui com sigui, malgrat eren somnis separats, em pregunto quina és la conclusió freudiana per a tant somni macabre.

* euphemism alert : vull dir que es va morir