Dirty Dream Number Two

En comptes de posar-me a llistar bons propòsits per l’any que ve, miraré momentàniament al passat, cap al nadal, aquell període de l’any on la majoria dels paquets que arriben a casa (incloent carters i repartidors) mai són per un mateix.
El més rellevant del nadal ha estat la febre alta.
L’única cosa positiva de una febrada són els múltiples somnis delirants que es poden tenir en una sola sessió. En el que van semblar hores però probablement van ser cinc minuts d’altes temperatures la nit de nadal, vaig somiar que la botiga Norma Comics d’Arc del Triomf es traslladava a un garatge i anava a visitar-la amb el Desenfocado. Per adquirir un còmic, prèviament havies d’assistir a un ball de flors i llums*. Jo era el típic graciós que interrompia la festa amb comentaris sarcàstics perquè volia pagar i marxar.
Tot seguit vaig somiar que el Rubianes era encara viu i vell i feia un monòleg al teatre sobre HTML i escriure codi que em semblava graciós només a mi. El públic, el que exigia era que sortís en Jordi Pujol a cantar. I així va ser. A l’escenari, va sortir l’excel·lentíssim ex-president a cantar serenates, guitarra en mà, com un cantautor qualsevol. En smoking.

Crec que a aquestes alçades em vaig avorrir i em vaig despertar.

* moment psicodèlic indescriptible degut a les meves limitacions narratives