Pretend You’ve Got No Money

L’univers torna a girar sobre el seu eix. Ara que ja no netejo els vidres de casa i no pateixo les conseqüències, ha decidit tornar-se a riure de mi situant-me sempre a (fanfàrria i reverb aquí): La Cua Més Lenta Del Supermercat.
Malgrat no passo tan de temps al supermercat com el Barrut, he perdut una habilitat que no només tenia per pur instint si no que havia perfeccionat i depurat amb el pas dels anys: intuir quina cua es consumiria més ràpidament. Calculant en mil·lèsimes de segon variables com la professionalitat de la caixera, la quantitat de paquets de cada consumidor, la seva maniobrabilitat i capacitat de transport, nivell d’atenció o distracció, etc. sabia on col·locar-me.
Aquestes últimes setmanes, tant és que la cua escollida es composi de dues o vint persones, ens pocs segons el lector de targetes fallarà, la caixera serà veïna de la clienta i es posaran al dia o un bric de llet rebentarà espatllant el terminal de venda al públic.
El factor de dilatació temporal (i el nivell de catàstrofe) es dispara si estàs esperant per pagar qualsevol tipus de congelat.

I, si hi pensem amb una mica d’atenció, no voldria dir que si a una cua hi ha més gent és que va millor? O la gent és gilipollas?