Dazed And Confused

No crec en els medicaments. Aquesta sentència no té cap fonament científic ni racional. Jo no crec en els medicaments de la mateixa manera que sóc del Barça. Perquè sí.
Creure així en les coses (perquè sí) és la pitjor manera que hi ha de creure. Per això, en el fons, el futbol és tan perillós. Com altres creences més divines i abstractes. O el comunisme. Sempre sospito de qui creu fervorosament en el comunisme. Perquè, no fotem, com pot funcionar un sistema sociopolític com aquest, sent com som?

Com deia, no crec en els medicaments. I sóc del pitjor tipus d’escèptic que pot haver. Sovint tinc migranyes i hi ha una pastilla que em treu el mal de cap en vint minuts. Garantit.