Crustacis i Algues (Icebergs)

Recordeu quan la professora feia una pregunta a classe i els alumnes aixecaven la mà per a ser escollits i poder respondre? Amb aquella ànsia, aquella desesperació. Dislocant-se el braç i deixant anar algun petit gemec. Com si les galtes no suportéssim la pressió. Quina devia ser la lògica? Com més alt alci millor m’ho sé i em preguntarà a mi?
Jo mai aixecava la mà. Encara que sabés la resposta. Encara que ningú més l’aixequés.

Fins que acaba l’adolescència, viure en un racó, estar callat i ser tímid et pot fer misteriós. Però després només et fa avorrit.