Resbalar Cadena Causal Abajo Hasta El Punto Omega
Doncs no. No tinc jo sol la culpa de que només es parli de futbol aquests dies. Que tots ens deixem caure sobre aquesta delirant espiral de fervor primitiva i pseudo-nacionalista. Que també hi dec posar el meu petit granet de sorra però que sembla que avui dia només és notícia allò que es coneix com a trending tòpic (un nou terme ja establert per a definir el que és notícia, provingui o no de Twitter, i així seguim canviant el nostre lèxic). Que sembla que ja no queda espai per les coses petites*.
Per a contrarestar i generar una mica de descompressió, ara toquen coses més específiques. Més supèrflues. Locals. Banals, si voleu. Com la nostra propera paternitat. Podria vendre la versió groga d’aquesta història amb robados y posados de la mare. Podria vendre la versió rosa, dir que se suposa que hem de ser pares en quatre o cinc mesos i omplir-vos de detalls íntims. O us podria vendre la versió real de com seran les coses. De com, si en algun moment aquest blog ha semblat una pàgina subsidiària de l’Anne Geddes, això no pot fer més que empitjorar en un esclat de metàfores emocionades sobre nens, sentiments desbocats de felicitat irreprimible i continues referències a aquesta situació i no a cap altra. El que ve a ser la paternitat en sí mateixa. A flor de pell. A champagne supernova in the sky.
Per tant, davant aquest possible futur monotemàtic, prepareu les cancel·lacions al vostre lector de feeds i els vostres unfollows si sou d’aquells que no suporten les converses que només giren al voltant dels nens. Perquè de fills tothom en té però, collons, aquest és el meu.
Un “hola” per tota aquesta gent que porta anys arribant a aquest blog a través de la cerca “dones embarassades”.
* paradoxa
Hi ha 23 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 28/04/2011 a les 09:51h.
- Categories: Actualitat, Blogocosmos, Dos Punt Zero, Esports, Fotoblog, Llenguatge, Paternitat, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 301 paraules.
Ostia! Moltíssimes felicitats, futurs papis!!
M’alegro molt.
Una abraçada pels dos :)
Felicitats! Quina bona notícia! :)
Molts petons, papi
Jo vaig tancar el blog quan em vaig adonar que els meus últims 5 posts parlaven sobre el meu nen. I això que encara no havia nascut.
Però és que és el meu!
ostres! que guai! felicitats!
diuen que els productes de neteja s’han de mantenir “fuera del alcance de los niños”. però a mi crec que no em farà res llegir coses de nens :)
moltes felicitats! :))
Volem fotos Anne Geddes, si, si, abús a tope de fotos en primer pla de les seves manetes amb fines jaquetes de llana.
Felicitats guapus!
Després de la Mari de Flickr (filla de la jördis i el matt) , el vostre serà el nen 2.0 més esperat! Enhorabona!
Ah, i felicitats de nou!
tinc gana.
Moltes gràcies a tots.
@elisenda ara has estat bé. no deixaré que em llepi.
@flaneuse @SenyorVentura controlar la sobreexposició serà una dura tasca.
Digues que sí: nens i més nens! Jo crec que he perdut lectors (en masculí, m’atreviria a dir) des que tinc bessones i parlo d’elles al blog, jajaja.
Incomprensible. Intolerable.
Enhorabona!
Al pròxim post anunciaràs el seu Twitter?
als nens quan neixen els fan socis del barça. el sr. producte li farà un twitter, un tumblr, un posterous, un blog, un flickr. en fi. pobrico. sort que sa mare no li deixarà llegir llibres digitals. caca!
A on ens podem preinscriure per rebre els seus primers posts per d’aquí a 10-15 anys? Serà un “Producte de Sílvie”? Enhorabona!
Tofa! On t’havies ficat? Tu tindras pase VIP.
Ep, que feia dies que no entrava al teu blog.
De cada dia és millor i millor.
Enhorabona again!
Ah, i des de que sóc pare (això és des de fa 7 mesos i 3 setmanes) només he escrit 14 posts al blog.
Aprofita ara (perquè és el teu!) ;)
Tinc muchos queaceres i la blogosfera abandonada :-P miraré d’estar més atent ara, s’us hu juru.
Rubén, m’he perdut algun post de l’últim de Radiohead? esperant la segona part?
No. És que m’ha semblat una mica regulero!
Malgrat un Radiohead “regular” penso que està per sobre de lo millor que fan molts altres.
Moltes felicitats!
Potser no escriuràs sovint però allà estarem esperant-te
Una abraçada per la Sílvie
No et falta raó malgrat, els últims anys, la meva freqüència d’aparició aquí ha disminuït estrepitosament (maleït Twitter).
Enhorabona!
És l’error de la vida que et fa més feliç de tots.
Veig que ets un tipus sensible, aviso, no podràs escoltar mai més la cançó del Serrat “esos locos bajitos” sense emocionar-te com un beneit.
Gràcies :-)