The Boy With No Name

La Reich va aparèixer ahir per casa i ens va deixar una història de superació personal i optimisme que ella coneix. Una d’aquelles amb doctor malastruc que sentencia a un pacient com si fos una condemna. Et queden dos dies. Tres mesos. Quatre anys. I vam comentar els casos on, posteriorment, el pacient passa la següent dècada tirant-se en paracaigudes cap de setmana sí i l’altre… no, l’altre no. L’altre no troba forces per a sortir del llit perquè un doctor malastruc li va diagnosticar a la cara un bon matí que li quedaven dos dies. Tres mesos. Quatre anys.

El que jo volia dir és que, amb aquest nivell de desconfiança i impaciència, com em refio jo quan em diguin si és una Emma o un [inserir veu metàl·lica aquí] the boy with no name?

* els nens que apareixen en aquest post (sense autorització ni consentiment paternal) no han estat renderitzats digitalment