The White Parts Of My Eyeballs Illuminate

L’Emma ha estat un bebè extremadament professional. Des del primer minut ha sabut buscar i xuclar i deixar-se agafar col·locant-se en la millor postura possible en els inexperts braços dels seus pares. Sé que això es coneix comunament com a instint però, malgrat haver tingut a les mans múltiples nens i nenes amb anterioritat, em va sorprendre la facilitat amb la que s’ha adaptat a la meva matusseria aguantant-la per dormir o per banyar-la a la banyereta plegable de pares moderns que ens va regalar la Laura. Deu ser això al que es refereix la gent quan parlen de “connexió”.
Per tant, he seguit el seu exemple i, des del primer dia, he deixat de dur rellotge per a no fer-li cap rascada no intencionada i procuro no dur camises i polos pels botons, ja que l’Emma és aficionada a dormir-se sobre el nostre pit i li molesten. Que no pugui dir que no aprenem d’ella també.

La resta bé, gràcies. A aquestes alçades, la mare i la filla estan totalment recuperades i el pare va estar ràpidament fora de perill després del part. Un part molt celebrat a Twitter a través del #holaemmy i que sempre recordarem.
Ara ha arribat el retorn a la normalitat professional. Només tenim sis setmanes de batalletes. Tot arribarà.

Pd. Tenim pendent els premis de la #porraemmy i la #porraemmyKG que van guanyar @senyorventura i @joanaina respectivament.