Algo De Autodestrucción Y Una Pizca De Placer
No és un nadal tipus odiar-ho tot i “tot em deprimeix” però comencen a ser nadals adults (sirenes tronant), més pendent de la il·lusió (i l’engany) dels petits que del propi. Les sensacions són diferents. El paradigma seria que no sé ja ni què respondre quan em pregunten què desitjo per nadal. I això que durant aquest període hi ha triple combo d’oportunitats: tió, Reis i el meu aniversari (i colmado de regalos me hallo).
En un dels meus impulsos completament intencionats de racionalitzar-ho tot, em debato sovint entre ser una persona que anhela constantment (actitud que estic totalment convençut que genera un estat d’ansietat insuportable) o l’estoïcisme pragmàtic, però tampoc és qüestió de passar el nadal amb petit nuvarró negre sobre el cap amb pluja fina / pluja gruixuda segons l’estat d’ànim. Un apren a fer un esforç.
D’estats d’ànim volia parlar jo però no m’ha sortit.
Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/01/2012 a les 15:44h.
- Categories: Actualitat, Fotoblog, Manies i Obessions, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 146 paraules.
Visca el nadal, i punt. Com diu la poeta, ara que s’acaben les festes ve la fi del món.
Servidor aquest any ha fet l’esforç d’encarar-se amb un punt de vista positiu, però la realitat sempre supera la ficció (diuen).
Ara que s’acaben les festes, comença tot.