Don’t Make Fun Of Daddy’s Voice

Jo no canto mai en públic. Correcció: jo no canto mai en públic excepte quan els decibels de la música estan tan per sobre de la potència de la meva veu que fa impossible sentir-me a mi mateix. Per tant, en un dia com avui, puc demostrar empíricament que sóc un bon pare pel següent sacrifici: jo, per l’Emma, can-to. I no només això. En un torrent desbocat de creativitat, composo cançons on the fly per sortir del pas de situacions difícils. Tres exemples (malauradament, només en text i sense melodia):

• Peix Globus: aquest és el hit de l’hora de banyar. Malgrat l’Emma despullada a l’aigua pot semblar més una lluitadora de sumo que una bella sirena, vaig pensar que la seva forma de boleta semblava també un peix globus, que són més graciosos i menys ofensius. La lletra faria una cosa així com:
  
  Hi ha un peix globus. Hi ha un peix globus. Jo sóc la nena globus.
  Hi ha un peix globus. Hi ha un peix globus. Jo sóc la nena globus.

  Tinc la panxa com un flotador
  que em portarà fins a Plutó.
  Com que sóc molt petiteta
  m’agrada molt la lleteta*.

  [Repetir tornada]

  …i va acompanyada d’una petita dansa de l’Emma dins l’aigua, com uns petits bots.

• Ets Molt Xuxi: quanta vergonya aliena cap en aquest títol, ho sé, però era un bon recurs quan l’Emma, de molt nadó, somicava i no sabíem perquè. La lletra feia així:
  
  Xuxi xuxixuxi xuxi, ets molt xuxi, xuxixuxi xuxi xú.
  Xuxi xuxixuxi xuxi, ets molt xuxi, xuxixuxi xuxi xú!

  [aquí improvisava a lo Moncho Borrajo unes rimes (assonants, que ni eren rimes ni eren res) amb la primera cosa que em venia al cap i algun element de l'entorn, per exemple:]

  Si no deixes de plorar d’una vegada
  et menjaràs aquesta girafa-vaca. [un nino mutant de joguina que corre per casa i per a qui no hi ha consens encara de a quina espècie pertany]

  [Repetir tornada]

• Ara Passegem, Un, Dos, Tres: mesures desesperades davant les ploreres per anar a dormir (que no són freqüents però desgasten igual) em van portar a crear aquest hit per adormir a l’Emma. Consisteix en passejar-la en braços amunt i avall del passadís de casa cantant i fent oscil·lar cintura i cul estil Shakira durant la part numèrica:
  
  Ara passegem. Ara passegem. Ara passegem. Un, dos, tres.
  Ara passegem. Ara passegem. Ara passegem. Un, dos, tres.

  [Repetir fins a l'extenuació]

És fàcil identificar que cadascuna d’aquestes cançons té un objectiu. Busca una reacció sobre l’Emma, que arribi a un d’aquests tres estats: feliç, picuet i sopinstant.

Ara només he de convèncer a la Sílvie de que passi a pentagrama les melodies, que després me n’oblido.

*originàriament era “teta” en comptes de “lleteta” però no va passar el filtre per a tots els públics

  Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d’obres derivades d’aquestes cançons sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.