While you freed the doves, I shot them from the sky for taxidermy

La vida és cíclica. Això ens ho va ensenyar El Rey León. El nadal torna a ser aquí i l’Emma, ara sí, és completament conscient de què va aquesta època de l’any i quines són les fases passivo-agressives d’aquest mes. I com vivint en un loop, el post hipocondríac de l’any passat sobre les festivitats i els regals segueix sent vàlid en un 90%.
Enganyar-la em posa una mica nerviós i estic més paranoic que de costum. M’odio a mi mateix cada cop que l’argument per a que no faci una malifeta és “els Reis estan mirant”. I, a més a més, es veu que el Tió també “mira”. Per afegir unes gotes d’angoixa vital, cada visita a una botiga es planeja com una missió impossible. Cada paquet rebut a casa és tractat amb un secretisme digne del més alt espionatge. Tenim la portera treballant amb nosaltres per a encobrir cada entrega amb més seguretat que una balisa diplomàtica. Diverses famílies al nostre voltant es coordinen per a no aixafar-se regals els uns als altres a la vegada que intentem controlar el criteri de les adquisicions per a no haver d’abusar després del filtre Brannan quan compartim amb vosaltres l’enèsim paquetet embolicat en paper cuqui de flors i guineus.

Com va quedar demostrat en el post de l’any passat al que he fet referència (i com queda demostrat a cada un dels posts sobre paternitat), no sé el que hem faig. Sóc un pare sense experiència com qualsevol altre que improvisa constantment i que no compleix cap dels manaments que s’havia imposat en la fase pre-paternitas*. Per tant, qualsevol conclusió que estic extraient d’aquest nou nadal a la vida de l’Emma té la durabilitat d’una bateria d’iPhone.

Només he pogut confirmar uns pocs fets. Que els regals amb piles per a menors de quatre anys els carrega el diable, per exemple. S’han d’evitar com la Diagonal trenta minuts abans d’un partit de Champions. Crec que és en l’única situació on faig servir un argument ecologista per evitar rebre l’enèsim hibrid entre bebè cargol, escarbat antropomorf amb antenes de llums de colors que freguen l’atac epilèptic i que canta en un estrany dialecte castellà cançons que no reconeix ningú.
No us deixeu endur tampoc pel cuquisme extrem. Ja us dic ara que a l’Emma no l’enganyeu amb aquesta patraña de portàtil i telèfon de fusta i pissarra que, garanteixo, tindrien menys èxit que un set de pinces per estendre la roba.
Renegar dels senyors Fisher i Price tampoc és això.

En algun punt intermedi crec que estaran els regals d’aquest any. Després de l’allau de regals al seu aniversari (del que no fa ni dos mesos, que sembla que no hem aprés res del meu cas) tot es torna molt complicat però sembla ser que qualsevol cosa que impliqui un rol serà un èxit.

While you freed the doves, I shot them from the sky for taxidermy

Oferta: saldo a 19,95€

Només pateixo per si rep una caixa d’estris de bricolatge. Amb prou feines ser penjar un quadre (i dono gràcies a l’inventor del No Más Clavos). Per tant, crec que, fins i tot, prefereixo un maletí de doctora. He encarat més vegades clíniques i hospitals que reformes casolanes. Només vull evitar haver-me de defensar davant de: – Papa, i això per a què serveix?

* improviso, no sé el que em faig, però un toc de llatí sempre dóna certa categoria a l’exposició