Batgirl

Començo a entendre com funciona el cervell de la meva filla. És un sac sense fons que registra i s’empassa qualsevol paraula que es pronuncia en la seva presència i, posteriorment, ho escup de forma surrealista, amb referències creuades, a priori incongruents i desafiant tota lògica.

Aquest és un altre petit recull dels micro-diàlegs més curiosos que he anotat en els últims tres mesos entre l’Emma i els seus pares.

– Emma, què vols esmorzar?
– Un entrepà de llum.
– …

Mirant la portada de The Amazing Spider-Man #39:
– Papa, què li fa el Duende Verde al Peter Parker?
No he sabut ni per on començar…

– Papa, jo em dic Emma…
– Ahá.
– …i s’escriu BE-LLA-DUR-MIEN-TE.
– …

Grups de manifestants sota el balcó de camí a Pl. Universitat. Càntics molt civilitzats en la línia “ràbia, ràbia, ràbia”, “crema, crema, crema” i algun despropòsit més.
– Papa, mira, fan una festa! M’AGRADA MOLT EL QUE FAN!

Em pregunto com tractaran els antiaval·lots a una menor de 3 anys.

– Emma, escull un conte del prestatge per abans de dormir.
[Remena, remena i remena]
– Aquest, papa, aquest. Què mono, aquest. És taaan mono…
– “Ellsworth Kelly. Vida i obra”. Emma, això no és un conte.
– Sí, papa. Explica’m les formes i els colors, papa. És taaan mono, el Kelly…
– …

I així és com passarà els dies la meva filla al pati de l’escola. Sola i en un racó.

– Papa, mira com em trec els mitjones i vaig descalça. ESTIC MOLT LOCA!

L’Emma destrossant els límits de la societat occidental.

Amb un pal de carrer a la mà:
– Papa, jo de gran vull ser doctora de música.
– Directora d’orquestra?
– Sí. Això. – i mou les mans al ritme de res.

– Papa, m’agrada tant el melo… Que me’l fotre tot!
Pànic a les cares dels pares.

– Papa, vull fer un puzzle a l’iPad.
– No, ara no.
– Si us plau, papa.
– No, ara no toca, Emma.
– Un puzzle, si us plau!
– Mira, te’l deixo si ets capaç de llepar-te el colze.

I si. Resulta que hi arriba.

Un home passa pel carrer amb uns taps grocs a les orelles, típics d’espuma.
– Mama, aquest senyor porta arracades de xuxe.

– Mama, quan em dius Cuqui, que vol dir que m’estimes, també vol dir Galeta.

7459

De nou, els punts suspensius en els diàlegs normalment signifiquen pare o mare en mode procés, reflexió, desencriptació, comprensió, tic a l’ull dret i/o curtcircuit.