El Primero Era Mejor

Abans era molt més senzill. Ni la informació general ni la precisa estaven tan a mà. Ara és molt més difícil a poc que hi posis una mica d’interès. Perdre-li la pista durant un temps a algun artista o personalitat que t’interessa i, posteriorment, descobrir en què ha estat involucrat és quasi impossible. Bàsicament, es tracta del final dels programes que omplien el seu contingut amb conceptes tan kitsch com “¿Qué fue de Parchís?“. I a mi, recuperar el temps perdut, és una sensació que m’agrada.

Ara estem més per l’esnobisme tecnològic desmesurat*.

*i el gust que dóna dir “spotify”? spotify!

Chorradas Como Pianos

Hanna Montanna és un remake de les pelis de Marisol. El Premi Príncipe de Asturias és un remake del Premi Nobel. L’últim cd de Coldplay s’hauria de vendre amb l’adhesiu “incluye el hit del triplete”. La Núria Feliu és la nostra Pantoja. No diga “viejuno”, diga “vintage”.

Dedico aquest post a la persona que va arribar aquí cercant al Google “frases tontas per riure”. De tontas, recentment només tinc aquestes cinc.

(Music Depresses Me)

Passa amb la memòria com amb els arxius, que et recorden quan has canviat d’opinió. Quasi me desdigo i si, en el seu dia, vaig dir que als concerts gratuïts de la Mercè mai més, suposo que el fet d’haver treballat fins altes hores de la matinada de dissabte va fer que que les ganes per veure a Primal Scream o a La Casa Azul (Antònia Font toquen a totes les Mercès de la vida) creixessin proporcionalment i sense control. Vaig acabar esgotat així que millor deixo que m’ho expliquin.

Sopant, ma mare va dir este pan está blando i es va quedar completament indiferent quan em vaig posar la barra de pa a l’orella i vaig replicar pues a mi no me dice nada. I fins aquí el report aperiòdic de convivència post-adolescent.

Tripichurla

Batman: Robin, aquesta nit et dono el Batmòbil.
Robin: De veritat?
Batman: Sí, apunta: 678…

All Star Batman & Robin #001 per Jim Lee.

Guerra Dos Sexos

El mètode científic: l’observació. Període: del 13 al 22 d’Agost.

a) Un documental de cap de setmana calcula que 1 de cada 10 nens no és fill del seu pare legal. Em preocupa més el fet que, si els números són certs, és força improbable que totes les dones que han sigut infidels s’hagin quedat embarassades en una relació extramatrimonial i això dispararia l’estadística d’infidelitat. Tampoc sabem si els amants són homes casats o no ni la quantitat d’homes casats que son infidels ja que no hi han conseqüències ni a curt termini (9 mesos) ni a la llarga, a no ser que t’enxampin. I en relació amb això, és evident que els homes tendeixen a ser enxampats més sovint i els números demostren que elles dissimulen millor. De totes formes, en alguns moments, el documental donava la desafortunada impressió de que les dones hagin de ser més putes que les gallines per un tema purament hormonal, cosa també pertorbadora.

b) Abans de la tempesta d’avui, a la L5 del metro, un home feia múltiples fotos a l’anunci del Corte Inglés, on surt la noia rossa d’il.limitades cames de Camera Café, amb el seu mòbil. Apuntava sempre de cintura cap avall.

c) A l’alçada de les estacions de Cornellà o Badal, normalment es fa el canvi de conductor del metro. El conductor mascle acostuma a sortir dient-li al seu substitut “ala, todo tuyo”. En canvi, quan es tracta d’una conductora, es fa dos petons, xerra i riu durant 3 o 4 minuts de rellotge amb la seva substituta davant la mirada furiosa dels passatgers que, com jo, veuen com perdran el seu proper transbord. El semàfor verd observa desafiant a mitja alçada.
No he observat substitucions mixtes de moment. L’experiment roman (i romandrà) incomplet.

I en un altre ordre de coses, per què li diuen papada? Perquè si li diguessin mamada, portaria a confusions.