'Criptomnèsia garantida'.

In Gratitude For This Magnificent Day

Uns cinc-cents feeds per llegir és el que marca la boleta vermella del meu lector de blogs i el que demostra la feinada que he tingut el primer dia de feina després de tres setmanes de vacances. La feinada queda demostrada perquè encara estan per llegir, s’entén. De fet, he acabat pensant que potser estic subscrit a massa coses i he començat a esborrar aquí i allà blogs que ja no m’interessen per a res, la veritat (no pateixis, el teu encara hi és).
Aquí estic parlant de feeds quan podria compartir la setmana que hem passat a London o els dos pisos inundats per on hem navegat aquesta última setmana. M’he fet un expert en localitzar ràpidament claus de pas, drenar, eixugar, parlar amb asseguradores i desesperar-me.

Però ja se sap que els que compartim bocins (o molles) de la nostra vida pel ciberespai som uns egocèntrics i segur que interessa més quins blogs he esborrat del meu dia a dia a com pot ser que, cada cop que poso el peu en una casa, una canonada d’aigua esclati pels aires.

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

Utopia Parkway

Barrut, una nit, ben entrada la matinada, ja fa molts anys, després d’un sopar encara amb els meus pares, vam anar a buscar el cotxe al pàrquing. El vigilant que ens havia de cobrar era un noi jove al que vam interrompre en les seves coses de fer de nit: llegir una pila immensa de còmics de la Marvel que tenia en un costat de la taula. Entre aquesta visió, la perspectiva de poder passar hores i hores mortes llegint sense grans molèsties, i l’obsessió que vaig tenir pels programes de ràdio nocturns durant un temps, va haver una època en la que vaig pensar que aquella era la feina perfecta en la franja horària perfecta.

Anys després, vaig tenir una novia que tenia un pare que treballava de vigilant en un pàrquing. Bata blava inclosa. S’aixecava escandalosament aviat. Però no va importar gaire. Jo ja havia mogut fitxa i feia, amb pas ferm, el meu camí cap a dibuixant de còmics frustrat i fracassat.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

A Conscience-Free Malignant Cancer On Society

Els iogurts i els formatges es van descobrir per deixadesa. I el vi. I la cervesa. La penicil·lina se’n duu la grossa al sumar deixadesa i un premi Nobel. Podríem dir que el vinagre és al vi el que la penicil·lina és al formatge. Però sense premi.
Així és l’ésser humà. Deixant podrir les coses però amb prou curiositat per tastar-les. “Coi, quin gust tindrà això que vaig deixar aquí fa dos anys?”.

Així som també els bloggers. Deixant aquí aquest blog, a veure si en contacte amb l’oxigen de l’aire que respirem, esdevé art o jo què sé. I assumint que algú passarà i dirà: “coi, què diran en aquest blog que fa mesos que no actualitzen?”.

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

Vanderlyle Crybaby Geeks

Perquè tots portem un entrenador de futbol a dins que faria alineacions i plantejaments infal·libles. Perquè tots portem a dins un guionista que hagués sabut acabar Lost resolent més enigmes. Perquè tots som més enginyosos que els demés a twitter.

Segona idea per un projecte web: Crossovr©
Consistiria en enregistrar un blog* en una comunitat per ser intercanviat amb un altre usuari per un període de temps limitat. Per un dia, per exemple, un usuari tindria el control total d’un blog que no és el seu i hauria de generar contingut que encaixes amb els nivells de qualitat i estil habituals. Els usuaris podrien oferir-se a un blog o demanar a un autor que agafés el control del seu, encadenant-se entre ells lliurement.

Veig grans col·laboracions a l’horitzó. Continguts frescs i diferents sota adreces que fa temps que ja van donar el millor de sí mateixes. També veig tones de confusions i malentesos. Muntanyes d’usuaris picats i ofesos.
Poesia.

*probablement, sigui valid també per a comptes de twitter, tumblr, posterous i, perquè no, flickr

Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.

If Anything Goes Wrong, Desmond Hume Will Be My Constant

De vegades trobo esborranys críptics entre les meves notes (físiques i digitals) amb frases tan estranyes com “l’esternut d’un escarbat” o “xoriços que pengen amb culleres sobre una torradora”. Sé que les he escrit jo però arriba un punt on no recordo ni el com ni el perquè, ni la raó ni la inspiració ni el significat. Son apunts perduts.

Totes aquestes frases, fora de context, poden semblar genials i post-modernes o no.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors