Cinema - PRODUCTES DE NETEJA

20.11.2007

Categories:
Cinema, Música.
Tags:
oasis.
Comentaris: 4.

Independientemente De Ser Viejunos, Seguimos Petando

Sé què és molt més cool trendy dir que has vist el documental que Martin Scorsese ha fet sobre Dylan i el seu impacte multi-generacional (i veure’l de veritat ja deu ser lo màxim) que asseure’t al sofà i mirar-te Lord Don’t Slow Me Down, el nou DVD rockumental que seguí a Oasis durant la seva última gira per Europa, Amèrica i Àsia. Però és que jo sempre he sigut més de gags i Oasis són un gag. O dos. O tres. Y además, siguen petando.

2.08.2007

Categories:
Cinema, Fotoblog, Personal, Sèries De Televisió.
Tags:
alfred hitchcock, lost, sílvie rothkovic.
Comentaris: 4.

Nunca Digas Nunca Jamás (o Anticlímax)

Y en los albores de la tempestad, vuelvo a vosotros.
Gandalf.

No hi ha res més frustrant que un DVD mal gravat que es fa impossible de llegir just en el moment clau de la pel.lícula.
Ahir a la nit, la Síl i jo ens vam estirar a veure La Ventana Indiscreta de Hitchcock, ara que ja no podem veure més capítols de Lost. Quan la Grace Kelly es dirigeix a l’apartament del señor Thorwald, va el disc i decideix deixar de funcionar. I sincerament, fa tants anys que la vaig veure que no recordo com acaba. Sé que el senyor Thorwald acaba al pis del James Stewart i aquest el cega amb el flash així que assumeixo que és l’assassí però… no me’n recordo on para la Grace Kelly i la infermera. Al pis del Thorwald?

El que si recordo és la feina. Com si m’hagués agafat 4 mesos de vacances.
Solo no puedes, con amigos sí.

22.12.2006

Categories:
Cinema, Fotoblog, Personal, Somnis.
Tags:
nadal.
Comentaris: 8.

Crime Scene Investigation

Un altre símptoma de lo depriment que em sembla el nadal deu estar en que no faig més que tenir somnis que semblen escenes extretes de pel.lícules de por que, o no existeixen o no dec haver vist perquè, a) no les reconec i b) surto jo. Des de l’estil cutre a lo Scream al més sofisticat a lo Cube, per posar dos exemples ràpids. No són més que somnis claustrofòbics, persecutoris, terrorífics i una mica malaltissos, però la música que sona està bé. Acostumen a ser temes favorits. Un tenia un aire Viernes 13 perquè sortien noies en roba interior i jo no feia més que mirar els seus pits. Poca sang i fetge però amb pits. Aquella estranya relació que es retroalimenta entre la por i el sexe, suposo (Mai, si vols m’ho busques als teus llibres).
La meva salut mental està així i la meva física no va millor. Els resultats de la meva última revisió mèdica proporciona conceptes tan poc innovadors com alguna al.lèrgia i que, malgrat tenir un buen tono muscular, tinc un abdomen blando y depresible. Pels dinars de nadal, segur.
Aquí està la proba de que el nadal deprimeix. I quin gran eufemisme per dir que em sobren kilos.

Crec que m’estic constipant.

17.12.2006

Categories:
Cinema, Fotoblog, Llibres, Personal.

Comentaris: 5.

Calles Y Avenidas

Pushkin va escriure la novel.la en vers on es basa Onegin, la pel.lícula protagonitzada per Ralph Fiennes i que, a part de tenir també alguna conspiració, es considera del gènere “de plorar”. Això vol dir que és d’aquelles que, quan et pregunten si l’has vist i respons afirmativament, ràpidament et deixen anar el: “i vas plorar?”. Doncs i a tu que t’importa si jo ploro o no ploro? Quina mania, també, en voler saber si es plora amb les pel.lícules o no. Jo sé que amb les òperes al Liceu s’ha de plorar, però a casa, que cadascú faci el que bonament pugui.

Ahir em van dir que jo no he plorat en la meva puta vida. Mentida. Recordo un matí aixecar-me del llit i, descalç, xutar sense voler la pota d’una taula. Vull posar de moda “borbolls”.

29.11.2006

Categories:
Cinema, Fotoblog, Personal.
Tags:
carnet de conduir, el código da vinci, trenta.
Comentaris: 11.

Mellow Doubt

Ahir vaig veure (per fi) El Código Da Vinci, pel.lícula plana plana de gènere logopèdic per a francesos. En castellà no s’entén res de res així que la meva idea inicial de veure-la en anglès va ser encertada. Quan va acabar, per fer unes risses, vaig activar el doblatge en castellà. Començo a no suportar cap doblatge enlloc.
M’estaré convertint en un snob? S’ha de ser gafa-pasta per ser snob? De moment no necessito ulleres però ja començo a no veure bé. Serà que m’apropo als 30? Si mai no he tingut ni tan sols unes ulleres de sol, com es suposa que m’acostumaria a unes de veritat? Quan em trauré el carnet de conduir?