'20% ficció hiperbòlica'.

Le Fils De L’Homme

Progressivament la meva edat ha augmentat i el negoci de venda de música en suport físic ha disminuït i s’ha anat a norris (un pivot genial que va tenir el Barça de bàsquet), cada cop tinc menys ganes d’assistir a cap concert, encara que, cada cop més, els artistes depenguin del directe per viure del que fan. Ja n’he tingut prou de la gent que xerra, conversa, distreu i molesta presenciant un espectacle pel simple fet de poder dir que hi ha estat.
Per tant, per demà, tinc unes expectatives altes pel que fa al concert d’Astrud a l’auditori. No els he vist mai en directe i espero una càrrega extra de surrealisme més enllà de la música. Encara que sigui subtil com la d’aquest post.

Y és que todo me parece una mierda i sé que cuantas más veces te lo diga peor será.

Post To Self

Diumenge a la nit vam anar al cinema i ens vam presentar a una cèntrica sala quinze minuts abans de la sessió. Vam fer cua durant dotze i vam veure de molt a prop a la Scarlett. De molt a prop i una mica en contrapicat. I se’m va tornar a reproduir un reflex condicionat que tinc. Cada cop que em miro la Penélope em ve al cap un animal. És com una rata però no. Un rosegador segur.
Ahir a casa es veia Ventdelplà mentre jo mirava True Blood mentre la Reich m’explicava les seves noves aventures sentimentals per telèfon (sense fils). Per a que després diguin que alguns no podem fer més d’una cosa a l’hora.

I ara, a veure si trec entrades per Oasis que sempre és una risa.

(Music Depresses Me)

Passa amb la memòria com amb els arxius, que et recorden quan has canviat d’opinió. Quasi me desdigo i si, en el seu dia, vaig dir que als concerts gratuïts de la Mercè mai més, suposo que el fet d’haver treballat fins altes hores de la matinada de dissabte va fer que que les ganes per veure a Primal Scream o a La Casa Azul (Antònia Font toquen a totes les Mercès de la vida) creixessin proporcionalment i sense control. Vaig acabar esgotat així que millor deixo que m’ho expliquin.

Sopant, ma mare va dir este pan está blando i es va quedar completament indiferent quan em vaig posar la barra de pa a l’orella i vaig replicar pues a mi no me dice nada. I fins aquí el report aperiòdic de convivència post-adolescent.

The Man In The Coffin

La quantitat de festivals que es fan a Barcelona els últims anys és inversament proporcional a les ganes que tinc d’assistir-hi. El número d’artistes i bandes que toquen i m’agraden creix en proporció directe a la ràbia que em fa perdre-me’ls.

I ja no sé què és més snob, si anar-hi a tots i explicar-ho o no anar a cap i explicar el perquè. Diga-li snob, diga-li pedant.

Ídolo De Barro

El seu fort no serà parlar en públic i s’oblidarà de les lletres. Però això és una col.lecció de hits i no el que té la Tita. Postulant el concert-karaoke des del 2000.

La Revolución Sexual. Galletas. No Más Myolastan. El Momento Más Feliz. Siempre Brilla El Sol. Una Cosa O Dos. Por Si Alguna Vez Te Vas. Superguay. Aunque Parezca Lo Mejor. Chicle Cosmos. Chicos Malos. Hoy Me Has Dicho Hola Por Primera Vez. Love Is In The Air. La Nueva Yma Sumac. C’est Fini. Mucho Más De Lo Normal. En Noches Como La De Hoy. Vamos A Volar. Prefiero Bailar. Esta Noche Sólo Cantan Para Mi. El Sol No Brillará Nunca Más. Cerca De Shibuya. Como Un Fan.

Temazos.


Més Posts —

Penúltims, i també tots els d'aquest mes, any o encara més antics
16.03.2010 a les 17:52h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 2.

Paradise Circus

I quan t'entreguen un paquet a casa que se t'havia oblidat que havia d'arribar? Que ni tan sols recordes què és el que contenia? Quan s'obre, no és com la més agradable de les sorpreses? No da gustico? Fins i tot, treu el singlot.
15.03.2010 a les 12:46h.
Categories:
Dos Punt Zero, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5.

El Mapa

A les poques setmanes d'haver-me mudat a l'Eixample de Barcelona, una de les diferències que vaig notar, comparant aquest districte amb el Clot, és la quantitat de gent popular que et pots arribar a creuar pel carrer, just davant de casa, només pel fet de viure en un lloc cèntric. ...
10.03.2010 a les 18:55h.
Categories:
Cinema, Esports, Música, Notícies, Reflexions Barates.
Comentaris: 3.

Twenty Inches Of Awkwardness™

Dilluns va passar per casa nostra una pel·lícula de catàstrofes. Un efecte climàtic desbocat. Un Roland Emmerich™ en tota regla. Tal i com està el cinema avui dia, aquesta situació es plasmaria amb una descomunal pel·lícula de Coca-Cola i crispetes de dissabte a la tarda, construïda al voltant de grans ...
5.03.2010 a les 09:43h.
Categories:
Fotoblog, Llenguatge, Moda, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4.

We Are The Boyz

Un dia el meu germà va córrer i córrer desesperat cap a l'entrada d'un bar per anar al lavabo. No va veure que a l'entrada hi havia una porta de vidre (devia estar extremadament net) i es va estavellar contra aquell mur invisible. Va seure uns segons al terra, desconcertat, ...
23.02.2010 a les 12:54h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis, Sèries De Televisió, Teatre.
Comentaris: 6.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l'espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l'escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en ...

Buscar

Flickr

Last.fm