A això li dic jo tranquil.litat. Mitja companyia de festa per Acció de Gràcies. A unes poques hores de preparar galls d’indi, pastissos de poma i salses de nabius. Una salsa que, per cert, sembla més salsa per calçots que una salsa de nabius vermells, concepte que m’estalvio en comentar en públic. No m’esforço gaire en converses de caire cultural en la distància. Només quan venen de visita. Només quan no entenen la senyalització malgrat xampurrejar el mexicà o pregunten si la Jennifer López és d’aquí. Aleshores, jugues la carta del fet diferencial (que jugar-la entre Catalunya i els Estats Units té la seva cosa). I treus el mapa. De fet, em vaig trobar fa uns anys enfrontant-me amb el comentari: “he quedat sorprès de que les dones aquí son molt franceses” (sic) volent dir que no semblen llatines a lo Salma Hayek. La més recent, això sí, fa dues setmanes: “m’he adonat que aquí les dones li donen molta importància a les sabates”. Ahí l’has dao, ahí lo ves. Mus.
No sé si això està ja explicat aquí o potser és de l’antic blog (bàsicament, no ho trobo fent una cerca) però fa un bon grapat d’anys, en un dels primers viatges als US, a la carta d’un restaurant apareixia una salsa d’acompanyament anomenada alioli (també sic). Em va semblar graciós i ho vaig comentar a la taula, i els natius californians que m’acompanyaven em van dir que era bastant habitual trobar-la als restaurants de nord-amèrica, depenent l’estat. En arribar el cambrer, vam demanar i algú li va indicar la meva procedència i la curiositat del nom de la salsa (atenció, equació: all + oli = alioli). La resposta del cambrer va ser sorprenent. Em va dir que no podia ser. Allò era un producte típic i 100% autòcton de Califòrnia. I tal qual, es va girar i ens va deixar allà, amb cara de moniat… de nabiu.

Total, que no he pogut esbrinar si ja havia explicat aquesta anècdota, perquè tinc la sensació de que sí, però tinc aquest defecte de repetir-me. Com l’all i oli.

Ingredients:
Massa de pa de pessic amb trossos de xocolata Nestlé.
50g. de farina.
50g. de mantega.
Got petit de Nocilla.
Bossa gran de Conguitos.
Bossa gran de Lacasitos.

Procés:
1) Posa el forn a escalfar 10 minuts a 180º. Durant aquests 10 minuts…
2) Cobreix el motllo de farina i mantega. Si no vols netejar a fons després, sigues generós.
3) Vessa la massa de pa de pessic Nestlé al motllo juntament amb un bon grapat (al gust) de Conguitos.
4) Remena fins que quedi pla i uniforme i cap Conguito a la vista.
5) Posa el pastís al forn 40 minuts.
6) Un cop fora, espera que es refredi i cobreix-lo de Nocilla (també al gust).
7) Pluja de Lacasitos sobre la zona coberta de Nocilla.

Un company de feina nord americà, enorme i de veu greu, ha fet un cap de setmana de cinc estrelles Michelin. Ha estat al Bulli (tres estrelles Michelin) i a un altre restaurant de 2 estrelles del que no recordo el nom. En resum, aquest últim cap de setmana s’ha endrapat cinc estrelles Michelin.
Li he preguntat que què tal l’experiència i ha respòs amb un estoic “pretty good”.
Només és el millor restaurant del món.
Entre altres detalls, ha estat intentant aconseguir taula durant quatre anys i s’ha fet acompanyar de dos amics seus vinguts dels US especialment per això. Un de Boston i un de San Francisco. Han vingut en first class només per anar al Bulli.
Em pregunto si veuran Polonia.

Aquesta tarda, al metro, un home gairebé arriba a les mans amb el patriarca d’una família d’una ètnia que no sé que volia colar-se sense pagar aprofitant que les portes queden obertes després de picar el bitllet. La família s’ha mofat d’ell i s’han acabat colant.