10.05.2006
Un dimecres a les 16:14h.Categories:
Diàlegs, Personal.
Tags:
trucades misterioses.
Comentaris: 24.
Milagros (Part II)
Aquest diumenge va sonar i no vaig reconèixer el número.
- Sí?
- (veu de senyora gran) Carlos?
- Mmm… creo que se equivoca.
- Del servicio técnico de Telefónica.
- No, esto es un particular.
- No, no, si es que Carlos me dijo que me daba su número particular para la ADSL.
- Pues aquí no hay ningún Carlos.
- También me dió su móvil.
- Pues pruebe ahí porque creo que o se ha equivocado al marcar o le dió un número incorrecto.
- A ver… es que me dió el teléfono por si pasaba lo que fuera… a ver… me dió el número…
(veu de fons d’un senyor gran)
- Nueve tres…
- (la senyora em transcriu el que li va xivant el vellet) 93…
- …cinco tres dos…
- …532…
- …dos dos…
- …22..
- …bla bla…
- …y dos números más…
(miro al sostre)
- Pues sí, ése es mi número pero aqui no hay ningún Carlos.
- Es que me dijo que le llamara por el ADSL.
- Ahá…
- Es que ha de volver a pasar por lo del internet…
(respiro profundament)
- Ya, pues se debió equivocar al darle el número…
- Vaya… es que es este el número que me apuntó…
- (suspiro) Pues vaya…
- Claro, es que nos dijo que le llamaramos…
- (el vellet de fons) Qué es lo que dice que no es?
- Creo que debería probar con el móvil.
- Ah… sí…
(silenci incòmode)
- Pues…erm… suerte… y adiós.
- (la vella com distreta) Sí, adiós adiós…
Sempre m’agradaria saber com acaben aquestes històries de les què sóc només un actor de repartiment.





Anteriors