El Duendecillo Verde

Tot just aterro del meu primer viatge internacional per feina de llarga durada des de que va nàixer l’Emma. I he pogut observar que estem per tot arreu. Tant allà (és igual on sigui allà) com aquí, estem pels carrers, a les portes de les escoles, als supermercats, a les terrasses, als txiquiparcs i als aeroports. Els nostres fills fan una giravolta en patinet, veuen un objecte a l’aparador, marquen un golàs entre dos troncs d’arbre o estan preparats per a lliscar des del tobogan més alt. Quan reclamen la nostra atenció, han d’insistir amb dos o tres “papa!” per a que aixequem la vista dels nostres telèfons i somriguem.

No ens jutjaré. Sé que existeix la part que no es pot observar. Les tardes que passem a casa posant-li veu als Clicks, fent d’arquitectes amb el Lego, personificant monstres, ballarins o superherois, llegint contes, dibuixant o xutant la pilota. El que passa és que volíem respondre aquell mail de feina que ha quedat pendent. Comprar una cosa. Parlar amb la mama que encara està a la feina. Estarà la meva última foto rebentant les estadístiques d’Instagram?

Som uns pares pèssims, de vegades. No ens jutgeu i assumim-ho, com abans millor. No som perfectes ni ho fem bé sempre i, de tant en tant, estem així, distrets per les tecnologies. No passa res.

Però són aquestes mateixes tecnologies les que m’han permès veure i parlar amb la meva família cada nit, tenir una foto cada hora del que fan, que m’ensenyin on van i poder llegir què diuen. I farà un segle que vam començar a gaudir dels telèfons i les comunicacions epistolars són admirables avui dia però també reconeixerem que no és el mateix. Us deixaré un tòpic: escurçar distàncies.

Per tant, pactem no llençar-nos mirades de desaprovació la propera vegada que, en un aeroport qualsevol, el teus quatre fills es distribueixen de forma organitzada i a l’hora entre: cavalcar una Samsonite amb rodes passadís de la Terminal avall (el gran), esbatussar-se entre ells per un lloc lliure per seure al Gate 22 (el mitjà i la mitjana) mentre el petit escampa un suc per les sabates de la resta de turistes que feien cua “pacientment” i tu estaves distret fent un tweet graciosíssim. Quan aixequis la vista de la pantalla per observar el caos que s’ha generat en aquell minut de relax, ens mirarem sabent que som del mateix tipus de pares pèssims involucrats.

Només necessitaves un moment.

IMG_460300390

L’Emma va aprendre a nedar sola i sense complements aquest passat diumenge perquè ella va voler. Vaig voler pensar que, de forma inconscient, va esperar a que jo tornés per a que ho pogués presenciar. Perquè m’hagués fet mal perdre-m’ho. Cap tecnologia m’ho hagués pogut compensar per més a prop que ens facin sentir en la distància.

I ja us ho deia jo que cada nen té el seu ritme. Potser no calia que la portéssim a natació des dels 3 mesos.

Aquest post va ser publicat originàriament a Va de pares a l’agost del 2015.

M’he fet ca nostra i ho tenc organitzat

Quan vaig adquirir l’iPad per a convertir-lo, com havia planejat, en un lector de còmics, ja feia temps que administrava una col·lecció descomunal de còmics en format digital. Després de molts mesos, aquesta és la manera amb la que he trobat l’equilibri entre gestionar una biblioteca digital i un lector.

L’escenari següent assumeix que l’usuari fa servir iOS i OS X. Estic segur que existeixen alternatives per a Android, Microsoft Windows i altres tablets amb les que no estic familiaritzat. Que serveixi de referència.

La Llibreria

Avui dia gairebé qualsevol editorial té la seva aplicació per a adquirir còmics directament en format digital des dels nostres dispositius mòbils (Marvel, DC, Image, Panini, Koomic) i a preus força competitius per sota de 1€. També hi ha botigues generalistes com ComiXology (tecnologia on es basen gairebé totes les anteriors) o PanelFly, que ofereixen productes de diverses editorials. Fins i tot, es poden trobar tradepaperbacks (recopilatoris) a l’iBook Store d’Apple. En aquesta varietat de botigues, però, l’oferta és molt limitada. Gran part dels continguts a la venda són només les novetats o els grans èxits més comercials, els còmics rarament estan traduïts i el ritme d’expansió de l’oferta recuperant material antic, clàssic o minoritari és lent. Per tant, queden fora de catàleg la majoria de… bé, queda fora quasi tot.
Assumint que ens fem per vies “alternatives” amb aquests continguts no digitalitzats oficialment o que encara no estan disponibles, ens podem trobar amb un sistema d’arxius per sobre dels 50.000 fitxers amb més de 1TB per a gestionar. És per això que es mostra més versàtil fer-nos amb un disc extern de 1TB o 2TB que emmagatzemar-los en la nostra unitat principal.
Aquesta situació és similar a moltes llibreries de música en mp3. Per aquests casos, normalment disposem d’un reproductor / gestor estil iTunes. Pel que fa als còmics, fa anys vaig trobar ComicBookLover, que malgrat no rep actualitzacions sovint, fa el que ha de fer: és un iTunes per còmics on administres els arxius a través de tags. I té client per iPad. És una mica bàsic però, pel que fa al gestor, no he trobat cap alternativa millor. Això sí, si sou dels que no poden ni veure l’Itunes, allunyeu-vos.
Més enllà dels arxius propietaris amb DRM que podem comprar a les botigues oficials, ComicBookLover gestionarà els formats més populars fora d’aquests àmbits. Aquests series els formats CBZ i CBR. En els dos casos parlem de simples arxius comprimits (fent servir ZIP en els CBZ i RAR en els CBR, d’aquí el nom) en els que s’ha renombrat l’extensió de l’arxiu. Si els descomprimim, a dins trobariem cada pàgina escanejada i numerada en ordre, a més o menys resolució, i en els formats habituals JPG o PNG.
Les diferències entre els dos formats són mínimes: el diferent protocol de compressió, on potser el CBR o RAR arriba a quotes lleugerament més altes de compressió o que els CBZ o ZIPs gestionen millor els tags.

I si del que es tracta és d’evitar els gestors perquè donen mals de cap, l’alternativa a tot això seria senzilla: tenir els còmics en carpetes, ben endreçats i numerats.

Accés a la llibreria

Un cop tenim la nostra llibreria organitzada, podem llegir els còmics directament en l’ordinador o passar-los a un dispositiu mòbil, que per això l’hem adquirit. No és necessari que la llibreria sigui enorme per a trobar-nos ràpidament amb un problema d’espai i de transferència. Probablement no ens cabran tots els còmics que tenim al dispositiu i connectar l’iPad cada cop que volem llegir un còmic pot ser farragós.
Hi ha diverses maneres d’alleugerir aquest problema des de l’iPad.

  • FileBrowser ens permetrà accedir des de l’iPad al disc dur del nostre Mac i transferir-nos els còmics que escollim (o qualsevol altre fitxer)
  • Pujar còmics a discs virtuals com DropBox, Box, SkyDrive o SugarSync farà que sempre els tinguem disponibles. és una solució ideal a través de connexió wifi ja que baixar-los via 3G probablement consumiria la tarifa contractada
  • iFiles ens permetrà gestionar des d’una única aplicació tots els discs virtuals anteriors

Llegir

ComicBookLover té un lector per iPad correcte però, de nou, massa bàsic. Aquest cop hi ha múltiples alternatives. Després de provar molts dels lectors de còmics disponibles (afortunadament n’hi ha dotzenes per a escollir), Comic Zeal és probablement el que destaca per estabilitat i prestacions. No fa una compressió o transformació extra de l’arxiu al passar-lo a l’iPad (és sorprenent la quantitat d’aplicacions que fan això) i, a més, ofereix un sistema de gestió d’arxius anomenat Slider, que pot semblar poc intuïtiu al principi però és molt potent un cop s’entén la filosofia, i ens ajudarà a manegar grans quantitats de còmics i col·leccions si es dóna el cas.

Només queda gaudir de l’experiència de tenir a l’abast gairebé qualsevol còmic que desitgem allà on ens vingui de gust quan ens vingui de gust, especialment els que no es troben editats, no estan catalogats o no tenim clar si ens agradaran. I no oblidar visitar les botigues especialitzades de còmics per adquirir els còmics que realment ens enamoren. No oblidar el tacte i la olor de la tinta i el paper.

Actualització: he descobert Ehon com a alternativa a ComicBookLover per a administrar la llibreria local de còmics.

Back To The Egg

Fa un parell d’anys em vaig comprar un iPad amb certes expectatives. Només en un parell de dies vaig començar a valorar fer una transició cap als còmics digitals, similar a la que vaig fer amb la música. La resolució de pantalla i l’estima pel paper van fer que aquesta transició es quedés només en ser més selectiu amb les compres en suport físic.

Des de que en nou iPad va aparèixer i des de que els serveis de venda de còmics basats en ComiXology per part de les principals editorials o la mateixa iTunes Store posant material a l’abast a preus certament competitius, veig que convertir-me en un consumidor de còmics digital està cada dia més a prop, per comoditat i per raons econòmiques i pràctiques. D’espai, concretament.

El més probable és que segueixi consumint recopilats i edicions especials però fer el salt ha acabat tenint sentit per mi després de tants mesos de donar-hi voltes. De fet, durant l’última mudança vaig acabar amb una trentena de caixes exclusivament de còmics. Probablement és tractava del 70% del material que vam transportar. Per tant, fins i tot la substitució de material que ja tinc per la seva versió en digital és quelcom a tenir en compte malgrat encara no sé ben bé com fer-ho.

Suposo que tot es redueix a maximitzar el consum mentre intento minimitzar ésser desbordat per tants anys de col·leccionisme.

The future here is shattered

Reconec que el que diré ara pot sonar contradictori després de la meva tendència imparable cap a lo immaterial però una de les coses que més feliç em fa és veure a la petita Emma gaudint més amb la catxarreria anàrquica de La Panera dels Tresors o amb un conte que mirant la televisió o trastejant amb els objectes artificials de la Fisher-Price moderna.
Probablement l’Emma creixerà en l’ocàs del suport físic musical. Ves a saber com estarà el paper. Sóc un defensor dels videojocs i les seves secrecions salivals per l’iPhone i l’iPad són, per altra banda, comprensibles. Però no vull que res d’això substitueixi els llibres de la mama, els còmics del papa i la col·lecció d’Astèrix que li estem comprant per a quan sàpiga llegir.
Les nenes modernes també poden tenir referents físics. Per aprendre a pitjar botons, passar pàgines i reconèixer l’autenticitat d’un marc de fotos o una pantalla tàctil.

Entenc que pel títol potser pensàveu trobar-vos un tractat sobre la situació socio-econòmica actual però lo meu sempre ha sigut l’escapisme. Abstraurem del terror pel futur. La crisis. La tensió. L’estrès. La llet de soja. El tofu.

The White Parts Of My Eyeballs Illuminate

L’Emma ha estat un bebè extremadament professional. Des del primer minut ha sabut buscar i xuclar i deixar-se agafar col·locant-se en la millor postura possible en els inexperts braços dels seus pares. Sé que això es coneix comunament com a instint però, malgrat haver tingut a les mans múltiples nens i nenes amb anterioritat, em va sorprendre la facilitat amb la que s’ha adaptat a la meva matusseria aguantant-la per dormir o per banyar-la a la banyereta plegable de pares moderns que ens va regalar la Laura. Deu ser això al que es refereix la gent quan parlen de “connexió”.
Per tant, he seguit el seu exemple i, des del primer dia, he deixat de dur rellotge per a no fer-li cap rascada no intencionada i procuro no dur camises i polos pels botons, ja que l’Emma és aficionada a dormir-se sobre el nostre pit i li molesten. Que no pugui dir que no aprenem d’ella també.

La resta bé, gràcies. A aquestes alçades, la mare i la filla estan totalment recuperades i el pare va estar ràpidament fora de perill després del part. Un part molt celebrat a Twitter a través del #holaemmy i que sempre recordarem.
Ara ha arribat el retorn a la normalitat professional. Només tenim sis setmanes de batalletes. Tot arribarà.

Pd. Tenim pendent els premis de la #porraemmy i la #porraemmyKG que van guanyar @senyorventura i @joanaina respectivament.