Durant un dels múltiples recitals de la setmana passada, accidentalment vam topar amb una exposició amb obres composades sobre paper blanc i realitzades amb un retolador, probablement estil Edding 500.

L’art abstracte és el que té. Que hom no sap si van del dret o del revés.

A Madrid vam veure Rothkos al 66% dels museus visitats i avui a l’hora de dinar, el 66% de la taula no tenia carnet de conduir però el 100% mentia al Facebook sobre el seu nom real. Durant aquestes vacances m’he llegit “Zombi. Guia de supervivència” per si un dia aquest món acaba del revés (llegir aquest llibre seria el colmo del “més val prevenir” però mai se sap). També he començat “A Sang Freda” de Capote. Podríem dir que el 100% dels llibres d’aquest estiu tenen un alt contingut en sang.

Com m’agraden els percentatges, m’ha fet notar la Júlia. No fem més que rebre convidats a casa. Deu ser la taula nova. I les cadires. Es veu que una casa sense taula de menjador no és una casa.

Per cert, només el 20% de les visites que hem rebut els últims dies tenen blog.

Els nostres convidats estan gaudint. La fusió de les nostres col.leccions de cd’s ha provocat un allau de regals inesperats després de les postres o minuts abans de sortir per la porta amb l’abric a la mà. Tothom se n’enduu un de gratis quan ve a estrenar els nostres terres de colors. També ens han regalat alguna cosa. Una d’elles un genial llibre de Mucha comprat a la seva exposició al Caixa Fòrum, la qual he dit vint cops que aniria a veure i no he anat. Potser aquest cap de setmana. O no, que hi ha convidats. Com el passat. I l’anterior. I el proper, on potser s’esgoten els cd’s regal repetits, dels quals, egoistament, no hem regalat cap dels meus.

He estat pensant que un sopar blogger potser és complicat.

Hi ha un aspersor que a les nits s’activa sol i es fica als meus somnis. El meu cervell l’interpreta com una serp de cascavell* i passo una mala estona. Amb el fàstic (eufemisme per por) que em fan les serps.
Em quedo despert a les fosques i em passo els minuts imaginant-me una festa i sóc incapaç d’enllaçar per un fil conductor totes les persones a qui voldria convidar. Els meus amics, coneguts i allegados pertanyen a ambients tan diversificats i tenen tan poc en comú que probablement acabi amb una agenda de petits sopars d’aquí al 2010.
Ningú reconeixerà el spectrum Kelly del rebedor.

* Si es diguessin “serps de picarol” no farien pas tanta por.

Parlant d’estilisme capil.lar, sota aquestes línies i com a commemoració dels 25 anys del seu bikini, un dels pentinats més famosos de la història del cinema, La Princesa Leia, juntament amb spoiler alert el seu pare spolier alert la mà dreta de l’Emperador, Darth Vader.

Ells tampoc saben quin és l’expert que recomana xiclets amb sucre.