En la reunió anual d’avaluació de projectes per l’any fiscal 2009, mentre altres parlen de previsions, revenues i pressupostos en dòlars, ningú sap que duc roba interior de Hulk.

M’agrada que els blogs que llegeixo tinguin un disseny agradable a la vista. Que siguin clars, estructurats i una mica minimalistes. Després els llegeixo sempre a través del feed RSS i gairebé no els visito mai si no és per comentar.
Sóc maniàtic i una mica tiquismiquis. Això és vox populi.
Aquí, la meva oficina.

A l’oficina ens han sorprès avui amb un regal de nadal. Per a què regalar un lot quan pots fer escollir entre una safata per canalons, una olla o una pinyata de ceràmica decorada amb motius florals? Nova tàctica davant la indecisió: m’espero a cinc minuts abans d’acabar la jornada laboral i aniré a agafar el regal que quedi i que ningú ha volgut. O ni això.

No sóc una persona detallista. M’ho han dit més d’un cop i quan et diuen quelcom així de manera directe és perquè no hi ha por a equivocar-se i deu ser veritat. No crec ser despistat i, fins i tot, diria que sóc observador, però pateixo una falta de connexió entre les coses de les que me n’adono i les coses que realment sé. I això que per certs temes sóc un gran relacionador. Malauradament, no és una falta d’atenció d’aquella que tenen els genis, absorbits per les seves passions, com li passa a Braindead, el petit geni de l’oficina amb qui torno a compartir despatx. És d’aquelles persones que poden estar mantenint una conversa amb tu, fer-te una pregunta i mentre tu respons, ell ja està fent una altra cosa. Al cap d’un parell d’hores, vindrà i et dirà: “ei, que abans no m’has contestat”. Encara que la meva favorita es quan et deixa les frases a mitges: “Saps què penso, Rubèn? Que quan es tracta de… (mira la pantalla) …quan es tracta de… (apropa el nas a 10cm de la pantalla) …el que has de fer és… (i posa el dit per seguir el que llegeix)…”. És aleshores quan saps que l’has perdut per sempre. Com m’acaba de passar fa cinc minuts. Com ens ha passat durant més de tres anys.
Jo puc no fixar-me en els canvis de look, perquè m’ha passat, però Braindead es va oblidar de la seva cita a l’ajuntament per a registrar-se com a parella de fet amb la seva dona. El van trucar uns dies després, que encara l’esperaven. Ell era a l’oficina. Algú creu que va sortir corrents? Doncs aquí radica el seu encant.

Una dels components del meu equip viu en una granja, tota sola al mig del bosc, i té el veïnat més proper a més d’un kilòmetre. Quan arriba la neu, es defèn dels animals que se l’intenten colar a casa buscant escalfor amb una escopeta. Apunta especialment a les serps. Una altra companya acaba de comprar una 9mm que porta a sobre sempre que treu el gos a passejar per les nits. A certs animals els dóna per atacar-la. Una tercera companya es aficionada a practicar la seva punteria també amb una escopeta. L’única dóna de la reunió de la que acabo de sortir que no acostuma a anar armada té 60 anys i diu que a ella sí li agraden les serps.

Només dir que, de vegades, me n’alegro de no compartir oficina i viure en un món globalitzat.