Benjamin Parker

2.0dependència

Agafo l’última novetat discogràfica adquirida del prestatge, obro el porta-cd’s de l’equip de música, poso el cd a dins i penso que aquell aparell no es connecta a Last.fm. Passo uns segons de vergonya. Miro de reull al meu voltant, un menjador solitari, i se’m passa. Pitjo play i, mentre sonen les primeres estridències de Diamond Hoo Ha, em quedo refrescant impulsivament el meu correu electrònic, esperant un email multitudinari titulat Signos Inequívocos De Que Estás En La Web 2.0, així, amb dequeísmo i tot.

Foto per Silvie Rothkovic i sonava Whisky & Green Tea.

Suicide Is Painless

Will Smith és l’actor més rentable de Hollywood però s’acabarà suïcidant, com el Heath Ledger, perquè segur que vol fer Shakespeares i no Jokers o Batmans, i al pobre no el deixen. Com la Mariah Carey, que malgrat tenir ja més números 1 que Elvis, i apropant-se als Beatles perillosament (sempre als US, of course), si té un altre fracàs estil Glitter es traurà la vida. Com a llegat, ha fet proliferar clons com Beyoncé, Christina Aguilera o Alicia Keys, que confonen cantar amb cridar, però afortunadament estan més bones.
Aquesta és la conversa que m’envolta mentre faig cua per pagar a una botiga que es diu Freaks i encara em xiulen les oïdes.
A dues setmanes del Saló, si és que de vegades, ens ho busquem.

Estrès 2.0

Vuit del matí. Després d’una dutxa, surto al carrer i l’iPhone comença a emetre música. MobileScrobbler envia les cançons escoltades a Last.fm tan bon punt troba una xarxa wireless on connectar-se. Arribo a la feina i l’iPod proporciona qualsevol tipus de contingut (música, podcast) que em vingui de gust durant les següents hores laborables. Connectat per USB al portàtil, via iScrobbler, les cançons que sonen van a parar també a Last.fm. Comprovo el correu electrònic al servidor de l’empresa i els personals a Gmail. Dos sistemes de missatgeria instantània, Messenger i Sametime, corren en paral.lel connectant-me amb companys de feina en oficines remotes i no tan remotes (missatge a la taula del costat: fem un break?). Interwise em permet parlar veu sobre IP i la pantalla del telèfon de sobretaula identifica les trucades entrants. Google Reader o Bloglines em notifiquen quan i què han actualitzat les webs que m’interessa seguir, ja sigui per feina o per fer un descans i tenir uns minuts d’oci. Delicious manté els meus enllaços organitzats d’una manera caòtica però sempre a mà si necessito revisitar una web. El sistema de tags es desplega per tot el ciberespai i em porta d’aquí a aquí a aquí i d’aquí a aquí a aquí a aquí. Torno cap a casa escoltant música i enviant algun SMS. Arribo per sincronitzar telèfon i iPod un altre cop, contactes, calendaris, missatges, anotacions, contingut multimèdia, i es descarrega alguna foto que potser va a parar a Flickr i, si estic d’humor, la situaré en un mapa de la mateixa manera que m’apunto les adreces al Google Maps del mòbil. Gmail a l’iPhone i al Mac m’avisen si algú m’envia un correu amb el so de dues copes de cava brindant mentre endreço la casa una mica i penso dues vegades si tinc prou gana com per obrir la nevera i sopar. Miro algun capítol d’alguna sèrie de TV que m’agrada que m’he baixat gràcies a TV Forecast. Escolto una mica de música i TunesTEXT descarrega les lletres de les cançons que sonen. Molt de tant en tant, algú deixa anar una sentència a Twitter mentre comprovo les meves subscripcions amb Vienna. Feedburner proporciona alguna informació curiosa sobre aquest blog com, per exemple, quines cerques de Google han portat algú fins aquí. Intercanvi de correus i trucades de telèfon. Visito blogs temàtics i personals on ens deixem comentaris recíprocament fins que vaig al llit. Llegeixo una estona, activo el despertador i dormo.

Esos Que Te Miran Sin Parpadear

Qual monolito semi-celestial, ha arribat a casa meva i es queda sense obrir fins el meu aniversari (dues setmanes). Quina classe de lògica tortura xina o xinesca és aquesta? La de l’amor. És la ressaca d’ahir que encara dura i que el primer que vull fer és posar-hi aquest senyor a dins.

Yo que pensaba invitarte a patinar conmigo, flotar conmigo, volar conmigo…

Pd.- No em va internet. Internet? Hay alguien ahí? Internéeee


About

"La gran majoria de blogs tenen principalment contingut personal, malgrat alguns s'especialitzen en tecnologia o qualsevol tipus d'expressió artística, fotografia, cinema o música, i formen part d'una xarxa social més ample. Aquest tampoc.

Anteriors

Tots els d' aquest mes o més antics.
13.05.2008 a les 21:59h.
Categories:
Feina, Fotoblog, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 3

Sudokus I Costura

No és com la noia que avui anava al tren a les vuit del matí amb ulleres de sol, amagant ben bé no sé què. No és enveja. Però em molesta la gent que menteix. Em molesta especialment quan es menteix en presència de qui se sap que pot destapar ...
12.05.2008 a les 23:53h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Sèries De Televisió.
Comentaris: 6

Weird Fishes

Un cotxe saltant-se un semàfor en vermell a mitjanit perquè no ve ningú en sentit oposat mentre les bicis esperem el seu torn sota el seu semàfor roig sense tenir ningú en el sentit oposat. Un nen de vuit anys jugant a ser model i totes les poses que fa ...
9.05.2008 a les 17:27h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 0

Niños Muy Bizarros

Barcelona és aquell poble on et pots trobar una cosina, en plena catarsis d'optimisme, esperant un rodalies que la dugui a la feina en un dia de pluja. Es sorprèn de les hores a les que em veu encara sense haver arribat a l'oficina. Li parlo dels meus horaris i ...
8.05.2008 a les 0:55h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Personal.
Comentaris: 14

Nada Ni Tan Siquiera Regular

Hi ha un terme de moda per definir un dia com avui, on he treballat dotze hores seguides sense parar, on no he fet més que notar que em canso més que mai, on he patit el Barça i l'única cosa que puc destacar és una relativa i acceptable impuntualitat ...
6.05.2008 a les 22:02h.
Categories:
Música.
Comentaris: 9

And Turn Your Love Around

Ara sóc jo qui tampoc faig cap post. El fet que s'hagin filtrat les sessions d'Oasis amb Death in Vegas del 2004 vol dir que, després del nou àlbum de Portishead i l'aparició per fi de Stop The Clocks, només queda una llegenda musical per confirmar que és quelcom més ...

Buscar

Flickr