November Spawned A Monster

La imatge que hom projecte de sí mateix com a pare des del moment en el que considera tenir descendència es distorsiona progressivament se superen les etapes fecundar, embaràs, part, criança i ensinistrament. La fantasia del pare amb nervis d’acer que somriu de costat i pica l’ullet davant qualsevol barrabassada del seu fill. La temprança davant la filla que puja les escales del tobogan a l’infernal parc urbà i que segur no caurà. La calma davant el nen ennuegant-se amb un tros de fuet. Totes aquestes postures vitals i totèmiques es descomponen i, davant l’onada de desconeguda histèria que ens invadeix, només queda aferrar-nos a la última connexió. El pare cool que recita de memòria totes les alineacions dels X-Men i Los Vengadores des de la dècada dels 60 fins l’era moderna del videojoc, que mai quedarà paralitzat davant d’un aparell amb pantalla tàctil no importa quants anys passin i que encara pot gaudir de l’última banda d’adolescents marginats sorgida d’algun edifici gris de Manchester. Aquest pare guay que perdurarà.

November Spawned A Monster

Doncs aquest pare ideal amb nena penjant de la mà quedà eclipsat, a la festa de la castanyada de la llar d’infants, pel nen amb samarreta de Star Wars i jaqueta de Spider-Man amb pare amb uniforme de Star Trek oficial o samarreta de Green Lantern indistintament amb motxilla a l’esquena plena de marxandatge vintage. L’Emma va guanyar còmodament la batalla del cuquisme, els panellets eren comestibles però la meva derrota com a pare freak navega intravenosa com metralla directe al cor de Tony Stark.

Hello Kitty Kat

Tenim un nou membre a la família. No és tracta d’un germanet per l’Emma malgrat els rumors que ha generat el braç fantasma en aquesta foto. Però, en part, sí que és un nou germanet per alguns elements de la casa, com es veu a la foto més a baix. Es tracta d’un nou iMac de 27″ que ha de substituir el meu defenestrat Macbook Pro (2006) i fer de nau nodrissa per la resta d’aparells.

Gràcies al programa HCI a través del Fnac hem aconseguit un bon preu (una rebaixa al voltant del 40%) i això em va fer decidir-me pel model de 27″. Pensava que la pantalla em menjaria però la taula és prou profunda i ample i les mides que vaig agafar eren correctes: hi cap.
La màquina és veloç (és clar que, comparat amb un ordinador de fa 6 anys, qualsevol cosa em sembla veloç) i la pantalla d’una qualitat brutal i amb una manca de reflexes que és sorprenent. Els altaveus, situats sota la pantalla, sonen prou bé. Malauradament, a través del programa HCI no es podien fer modificacions i només estaven disponibles els equips base així que he hagut de prescindir de Fusion Disks o el SSDs. Per tant, encara hi ha espai per a millorar el rendiment (una opció seria un disk extern SSD ThunderBolt per al OS X).
Externament, les extremitats finíssimes de la pantalla criden l’atenció. És extremadament silenciós, fins i tot quan el processador és exigit, i molt net pel que fa a la distribució de cables malgrat l’accés als ports USB, ThunderBolt, etc. podria ser millor.
I fins i tot diuen que la pantalla em posa moreno.

Mostres del procés d’unboxing aquí, aquí i aquí.

M’he fet ca nostra i ho tenc organitzat

Quan vaig adquirir l’iPad per a convertir-lo, com havia planejat, en un lector de còmics, ja feia temps que administrava una col·lecció descomunal de còmics en format digital. Després de molts mesos, aquesta és la manera amb la que he trobat l’equilibri entre gestionar una biblioteca digital i un lector.

L’escenari següent assumeix que l’usuari fa servir iOS i OS X. Estic segur que existeixen alternatives per a Android, Microsoft Windows i altres tablets amb les que no estic familiaritzat. Que serveixi de referència.

La Llibreria

Avui dia gairebé qualsevol editorial té la seva aplicació per a adquirir còmics directament en format digital des dels nostres dispositius mòbils (Marvel, DC, Image, Panini, Koomic) i a preus força competitius per sota de 1€. També hi ha botigues generalistes com ComiXology (tecnologia on es basen gairebé totes les anteriors) o PanelFly, que ofereixen productes de diverses editorials. Fins i tot, es poden trobar tradepaperbacks (recopilatoris) a l’iBook Store d’Apple. En aquesta varietat de botigues, però, l’oferta és molt limitada. Gran part dels continguts a la venda són només les novetats o els grans èxits més comercials, els còmics rarament estan traduïts i el ritme d’expansió de l’oferta recuperant material antic, clàssic o minoritari és lent. Per tant, queden fora de catàleg la majoria de… bé, queda fora quasi tot.
Assumint que ens fem per vies “alternatives” amb aquests continguts no digitalitzats oficialment o que encara no estan disponibles, ens podem trobar amb un sistema d’arxius per sobre dels 50.000 fitxers amb més de 1TB per a gestionar. És per això que es mostra més versàtil fer-nos amb un disc extern de 1TB o 2TB que emmagatzemar-los en la nostra unitat principal.
Aquesta situació és similar a moltes llibreries de música en mp3. Per aquests casos, normalment disposem d’un reproductor / gestor estil iTunes. Pel que fa als còmics, fa anys vaig trobar ComicBookLover, que malgrat no rep actualitzacions sovint, fa el que ha de fer: és un iTunes per còmics on administres els arxius a través de tags. I té client per iPad. És una mica bàsic però, pel que fa al gestor, no he trobat cap alternativa millor. Això sí, si sou dels que no poden ni veure l’Itunes, allunyeu-vos.
Més enllà dels arxius propietaris amb DRM que podem comprar a les botigues oficials, ComicBookLover gestionarà els formats més populars fora d’aquests àmbits. Aquests series els formats CBZ i CBR. En els dos casos parlem de simples arxius comprimits (fent servir ZIP en els CBZ i RAR en els CBR, d’aquí el nom) en els que s’ha renombrat l’extensió de l’arxiu. Si els descomprimim, a dins trobariem cada pàgina escanejada i numerada en ordre, a més o menys resolució, i en els formats habituals JPG o PNG.
Les diferències entre els dos formats són mínimes: el diferent protocol de compressió, on potser el CBR o RAR arriba a quotes lleugerament més altes de compressió o que els CBZ o ZIPs gestionen millor els tags.

I si del que es tracta és d’evitar els gestors perquè donen mals de cap, l’alternativa a tot això seria senzilla: tenir els còmics en carpetes, ben endreçats i numerats.

Accés a la llibreria

Un cop tenim la nostra llibreria organitzada, podem llegir els còmics directament en l’ordinador o passar-los a un dispositiu mòbil, que per això l’hem adquirit. No és necessari que la llibreria sigui enorme per a trobar-nos ràpidament amb un problema d’espai i de transferència. Probablement no ens cabran tots els còmics que tenim al dispositiu i connectar l’iPad cada cop que volem llegir un còmic pot ser farragós.
Hi ha diverses maneres d’alleugerir aquest problema des de l’iPad.

  • FileBrowser ens permetrà accedir des de l’iPad al disc dur del nostre Mac i transferir-nos els còmics que escollim (o qualsevol altre fitxer)
  • Pujar còmics a discs virtuals com DropBox, Box, SkyDrive o SugarSync farà que sempre els tinguem disponibles. és una solució ideal a través de connexió wifi ja que baixar-los via 3G probablement consumiria la tarifa contractada
  • iFiles ens permetrà gestionar des d’una única aplicació tots els discs virtuals anteriors

Llegir

ComicBookLover té un lector per iPad correcte però, de nou, massa bàsic. Aquest cop hi ha múltiples alternatives. Després de provar molts dels lectors de còmics disponibles (afortunadament n’hi ha dotzenes per a escollir), Comic Zeal és probablement el que destaca per estabilitat i prestacions. No fa una compressió o transformació extra de l’arxiu al passar-lo a l’iPad (és sorprenent la quantitat d’aplicacions que fan això) i, a més, ofereix un sistema de gestió d’arxius anomenat Slider, que pot semblar poc intuïtiu al principi però és molt potent un cop s’entén la filosofia, i ens ajudarà a manegar grans quantitats de còmics i col·leccions si es dóna el cas.

Només queda gaudir de l’experiència de tenir a l’abast gairebé qualsevol còmic que desitgem allà on ens vingui de gust quan ens vingui de gust, especialment els que no es troben editats, no estan catalogats o no tenim clar si ens agradaran. I no oblidar visitar les botigues especialitzades de còmics per adquirir els còmics que realment ens enamoren. No oblidar el tacte i la olor de la tinta i el paper.

Actualització: he descobert Ehon com a alternativa a ComicBookLover per a administrar la llibreria local de còmics.

The future here is shattered

Reconec que el que diré ara pot sonar contradictori després de la meva tendència imparable cap a lo immaterial però una de les coses que més feliç em fa és veure a la petita Emma gaudint més amb la catxarreria anàrquica de La Panera dels Tresors o amb un conte que mirant la televisió o trastejant amb els objectes artificials de la Fisher-Price moderna.
Probablement l’Emma creixerà en l’ocàs del suport físic musical. Ves a saber com estarà el paper. Sóc un defensor dels videojocs i les seves secrecions salivals per l’iPhone i l’iPad són, per altra banda, comprensibles. Però no vull que res d’això substitueixi els llibres de la mama, els còmics del papa i la col·lecció d’Astèrix que li estem comprant per a quan sàpiga llegir.
Les nenes modernes també poden tenir referents físics. Per aprendre a pitjar botons, passar pàgines i reconèixer l’autenticitat d’un marc de fotos o una pantalla tàctil.

Entenc que pel títol potser pensàveu trobar-vos un tractat sobre la situació socio-econòmica actual però lo meu sempre ha sigut l’escapisme. Abstraurem del terror pel futur. La crisis. La tensió. L’estrès. La llet de soja. El tofu.

Que yo acepto esa teoría porque existe

El principi de la Navalla d’Occam planteja que entre dues hipòtesis contraposades en igualtat de condicions (amb suficients elements explanatoris), la que presenta menys assumpcions, la més simple, és la que té més possibilitats de ser correcte.
Per tant, què és més versemblant: a) que els filtres anti-spam dels nostres correus electrònics funcionen per si mateixos, perquè són intel·ligents i fiables i poden comprendre el contingut dels emails, decidint què és spam i què no, o en canvi, b) que certes multinacionals tenen edificis descomunals on milers de xinesos, indis i altra mà d’obra barata seuen en mobiliari d’oficina gris, cobrant sous miserables, i llegeixen el nostre correu diàriament per a descartar la deixalla electrònica per nosaltres?
Vetllant per la nostra salut mental. Comentant les nostres intimitats entre ells, fent safareig i rient. Esborrant o redirigint els nostres mails. Decidint què llegim. Manipulant les nostres relacions. Dirigint les nostres vides.

És època de decidir. Podeu votar.