Qual monolito semi-celestial, ha arribat a casa meva i es queda sense obrir fins el meu aniversari (dues setmanes). Quina classe de lògica tortura xina o xinesca és aquesta? La de l’amor. És la ressaca d’ahir que encara dura i que el primer que vull fer és posar-hi aquest senyor a dins.

Yo que pensaba invitarte a patinar conmigo, flotar conmigo, volar conmigo…

Pd.- No em va internet. Internet? Hay alguien ahí? Internéeee…

A l’última exposició del Macba, i actualment en cartellera, Sota La Bomba, m’he enfrontat a l’encisadora magnitud de l’esclat d’una bomba nuclear i a Kandinsky, precursor del videojoc de 8-bits i altres.

Com va anunciar Variety fa un parell d’anys, Comedy Central va comprar els drets dels 72 episodis de Futurama de cara a emetre’ls al 2008, quan acabi l’actual contracte amb Cartoon Network (la compra més cara en la història del canal), i que comporta l’emissió de noves històries en format de pel.lícula i episodis de cara a l’any que ve.

Així que, com a homenatge ramplón, no utilitzo pell groga per caracteritzar-me, que sempre he sigut més de Futurama que dels Simpsons.

Encara que, estèticament, són molt més atractius els avatars a la South Park.

Seria ideal que, ara que el meu iPod està ple a vessar, demà es presentés un nou model amb més capacitat i el meu reproductor Apple actual fos heretat per algú que l’apreciés com es mereix després de les hores i hores de felicitat que m’ha donat.
I és que els productes Apple tenen el seu encant més enllà de la forma i el color.

Aquest menú d’ajuda no serà de gaire idem però a mi m’agrada.

Tinc el meu pobre iPod de 60Gb ple fins a dalt de música. No queda espai per res més que uns quants cd’s extres. Tota aquesta música té els seus tags corresponents, caràtules i, fins i tot, gran part de les 13.000 cançons què hi ha inclouen les lletres gràcies al widget de Mac anomenat TunesTEXT que les grava a l’arxiu quan escoltes la cançó (aquests japonesos i la seva obsessió pel karaoke).
Ja que tinc un backup del contingut (curiosament, si em robessin l’iPod, crec que em faria més mal el fet d’haver de passar un altre cop tota la música a l’iPod que haver-me de comprar un de nou, així que més val tenir una còpia), el tema estaria en deixar al disc dur del Mac part dels artistes que no escolto freqüentment. Però el tema és que m’agrada tenir sempre tota la música a mà i disponible ja sigui per quan viatjo, em moc per Barcelona, estic treballant o connecto l’iPod a l’equip de música.
Suposo que la meva febre consumista compulsiva pel que fa a catxarrets em condueix irremeiablement a un nou iMac quan surti Leopard (i m’hagi mudat), un iPhone (si surt un amb 3G de cara al 2008) i un nou iPod amb més capacitat (ves a saber si amb un interface tàctil com el del telèfon d’Apple). I una Wii?

Estimat Pare Noel, …