Tu a Barcelona, jo a New York

En Rolf és un nen de Barcelona una mica personatge i somiatruites. Té un cactus, una aranya, un gat, el seu passatemps favorit és anar al Zoo en bicicleta amb la seva àvia, la qual sempre porta a sobre un ukelele, i li agraden els jocs de paraules i els gelats.
La Flor és una nena de New York una mica personatge i somiatruites. Té un cactus, una aranya, un gat, el seu passatemps favorit és anar al Zoo en bicicleta amb el seu avi, el qual sempre porta a sobre un ukelele, i li agraden els jocs de paraules i els gelats.
Les vides paral·leles d’en Rolf i la Flor es toquen quan ambdós guanyen un viatge al Carib. Allà es coneixen i connecten.

portades_spread

Aquesta és la premissa i el paral·lelisme amb el que juga el llibre-disc “The Pinker Tones presentan Rolf & Flor”, un conte il·lustrat pel Gallardo (“María y yo”) i musicat per The Pinker Tones amb alguns col·laboradors il·lustres com l’Albert Pla.
L’àlbum es llegeix en dos idiomes i en dos sentits (un en castellà per en Rolf i, si el girem, podem llegir la Flor en anglès, els dos presentats sobre les quadrícules urbanes de l’Eixample i de Manhattan). Al text del conte l’acompanyen les il·lustracions del Gallardo, vistoses però sòbries amb abundància de blaus i grocs segons el personatge, i les lletres de les cançons.
I és que la història d’aquests dos petits és una mica anecdòtica i l’excusa per la música dels The Pinker Tones, el punt fort de l’obra.

L’àlbum, com no podia ser d’una altra manera, ja que constantment és dual, inclou dos CDs amb les mateixes cançons, unes en anglès per la versió de la Flor (Mimi Miller) i el Pinker Tone Mister Furia posa veu a en Rolf en castellà.

Els 10 temes s’allunyen dels paràmetres més típics de música infantil o tradicional. Són d’una producció excel·lent i van des del pop alternatiu de “Me llamo Rolf / My name is Flor” i “Los Colores del Zoo / The Zoo Colours” amb tornades després inoblidables, “Mi Primer Viaje en Avión / My First Time on a Plane” amb aires rockabilly, la intimitat de “Necesito una Flor / You Need a Flower” o l’electrònica i els samplings de “Helado / Ice Cream”.

Però malgrat el seu estil més proper a la música independent, la majoria són cançons molt juganeres. “Los Colores del Zoo / The Zoo Colours” llista colors, “Mi Abecedario / My Alphabet” l’abecedari, “Un Señor Calvo / A Man with No Hair” les vocals i “Helado / Ice Cream” ens ensenya a dir gelat en múltiples idiomes, sempre fent un esforç per oferir unes lletres de rimes divertides i no quedar-se en la repetició.

Són 22€ a canvi de moltes hores de diversió allà on acostumeu a escoltar música o a llegir, ja sigui al llit, al sofà, al menjador o al cotxe. Nosaltres ja ens les sabem de memòria.

Apple Music | Spotify | Web oficial

Existeix un segon àlbum “Rolf & Flor en el Círculo Polar” i en breu apareix el tercer, “Rolf & Flor en Londres”.

Aquest post va ser publicat originàriament a Va de pares al setembre del 2015.

Brothers and Sisters

El Festival Acròbates estrena enguany un nou espai per als recitals: el casal renaixentista l’Harmonia del barri Centre de l’Hospitalet. Ho fan amb dos espectacles, l’homenatge als poetes “Joan Vinyoli i Òscar Samsó” del passat 15 de novembre i el recital de Marc Romera i Silvie Rothkovic, demà, 22 de novembre.

 

Recital

Poesia a l’Harmonia de l’Hospitalet amb Marc Romera i Silvie Rothkovic

Entrada lliure

Dissabte 22 de novembre 2014 19:00

L’HARMONIA – Plaça Josep Bordonau i Balaguer, 6, L’Hospitalet de Llobregat, España

It’s like a watercolour forming between the pages of a dream

[box type=”bio”] Aquest post va ser publicat originàriament a Va de pares al juliol del 2014.[/box]

El peatge que hem anat pagant per deixar que l’Emma consumís tants clàssics (ballets clàssics, òperes clàssiques, pel·lícules clàssiques de Disney) és que ha assumit perfectament que el seu rol, com a nena, és ser rescatada per un príncep.

El joc simbòlic és per a l’Emma la segona activitat més freqüent quan juga després de fer veure que és primera ballarina del Bolshoi. I ha interioritzat el que veu als ballets i a les pel·lícules Diseny clàssiques, totes filles del seu temps: “Papa, tu ets el Capità Garfio, jo sóc la Wendy, m’atrapes i, un cop atrapada, ets el Peter i em salves”. “Papa, tu ets la bruixa que em dóna una poma, jo me la menjo, i un cop adormida, ets el Príncep, em fas un petó i em despertes”. “Papa, jo sóc l’Ariel, tu em robes la veu i després ets Neptú i em trenques tot i ploro”. “Papa, tu ets la bruixa, jo la Bella Dorment, em punxo i…”. I així fins al infinit.

Aquest rol passiu em rebenta una mica. Ja no és tracta de estereotips caducs com frega, planxa i cuina o de si una nena sembla marimatxo fent no sé què. No és tracta d’això sinó de que viu impactada per una majoria d’arguments escrits quan a la dóna se li donava un paper molt poc actiu i gens reaccionari. Per tant, no em molesta que hagi vist ja cinc-centes dotze vegades Frozen, Brave o Tangled. Especialment a la primera, el rol de les protagonistes femenines és el més actiu i elles soles generen la crisis i, posteriorment, la resolen. Tant que, fins i tot el meu nebot juga a que ell és l’Elsa. No es meravellós? un nen volent ser la protagonista.
Però quan l’Emma fa jocs simbòlics, o d’acció, m’agradaria veure-la més sovint pensant que pot portar la iniciativa. Ja sé que és difícil aïllar-les de la tirania del color rosa, que és cultural i que ja desenvoluparà més la seva personalitat però de vegades em desespero.

La balança es compensa, però, amb d’altres productes de consum com els contes populars per nens, com més moderns més adequats, que rarament fan distinció entre sexes. Això i que l’Emma també viu rodejada de super-herois. Però aquests són, en la seva majoria, homes. En un gènere durant moltes dècades desenvolupat per homes per a ser consumit per altres homes, és difícil trobar icones per una nena de 2 anys. Encara i així, ha sabut veure el fet diferencial d’una imatge on la Batgirl es gronxa amb una corda per sobre de Gotham City.
I amb aquest petit raig de llum em quedo.

Com m’agradaria que Marvel tingués una heroïna a l’alçada dels seus avatars icònics masculins, encara que les de DC siguin simples versions amb pits i minifalda dels originals.

They say your brain is a comic book tatoo

[box type=”bio”] Aquest post va ser publicat originàriament a Va de pares a l’abril del 2014.[/box]

Recordo el menjador de casa meva amb la típica tauleta davant del sofà i, a sota, es podien trobar entre revistes, diaris i Jueves plens de pols, petits recopilatoris de Mafalda i Peanuts. I recordo, encara avui, certes tires que em van impressionar. Compartint una angoixa amb els seus protagonistes que ben bé no entenia.

A continuació, quatre lectures infantils per adults amb l’excusa més mainstream possible: Sant Jordi.

960_peanuts

Peanuts

Potser el còmic per antonomàsia protagonitzat per nens que no es comporten com a nens en absolut.
Peanuts (coneguts en aquestes terres com les aventures de “Snoopy”, “Charlie Brown” o de “Carlitos y Snoopy”) va ser una tira còmica escrita i dibuixada diàriament per en Charles M. Schulz durant gairebé 50 anys, des de l’octubre del 1950 fins al gener del 2000, pocs dies abans de la seva mort. Probablement la història més llarga mai publicada, va consolidar el format de tira còmica continuada amb gag.
Els seus protagonistes, ja mítics, són l’insegur i pessimista Charlie Brown, el gos (cada cop més antropomorf a tots els nivells) Snoopy i una sèrie de personatges contemplatius però extremadament rics en matisos malgrat rondar tots les edats de 4 a 8 anys (Linus, Lucy, Schroeder, …) que són un hibrid de nen i adult. Són un mitjà a través del qual Schulz retratava les seves pròpies experiències d’infantesa, els seus traumes, manies o la seva visió de la vida com a adult a través el món simplificat dels nens, atacant temes socials tan diversos com la psiquiatria, l’art o la religió.

A molts d’ells els podem veure créixer (i fins i tot nàixer) gràcies a l’edició cronològica que Planeta està fent.

mafalda_960

Mafalda

Mafalda és la nena de sis anys protagonista de la tira còmica de l’artista argentí Quino que va publicar de mitjans dels seixanta fins a mitjans dels setanta.
Amb un discurs i un missatge extremadament vigent, Mafalda, una nena afectada terriblement per l’actualitat de la societat de classe mitja argentina de la seva època, viu una vida a mig camí entre la nena de 6 anys que és realment (la relació amb els seus pares, el seu germà Guille i els seus amics a l’escola, amb una certa influència de Peanuts) i la seva malaltissa preocupació per la societat que l’envolta, l’economia, l’ecologia, els drets humans i la pau mundial.

L’obra completa es pot aconseguir des de fa anys en Todo Mafalda, tant en català com en castellà, i crec que és Lumen qui el reedita de tant en tant, perquè acostuma a estar disponible sempre als prestatges de les botigues.

960_ch

Calvin and Hobbes

Calvin and Hobbes era una tira còmica diària escrita i dibuixada per Bill Watterson que es va editar entre el 1985 i 1995. Els seus protagonistes són en Calvin, un nen de 6 anys amb una imaginació desbordant, i en Hobbes, el seu tigre de peluix.
En Calvin viu amb els seus pares, té les fòbies pertinents a la seva edat (anar a l’escola, certs menjars, banyar-se, les noies) i és certament precoç, amb els problemes que això comporta. El seu inseparable amic és en Hobbes, un tigre de peluix que està viu només en la seva única presència.
La màgia d’aquest còmic radica en dos punts: la visió que té en Calvin dels adults, irònica però acurada, remarcant sovint les contradiccions del món en el que vivim, i la seva pròpia relació amb en Hobbes. En Hobbes no és un amic imaginari. Tampoc és la seva consciència. En Hobbes té personalitat pròpia, iniciativa, discuteix, rivalitza, juga i participa de la vida d’en Hobbes. Només que ningú més ho pot veure.

Ediciones B va editar uns packs recopilant l’obra completa que encara són fàcils de trobar.

960_yotsuba

Yotsuba&!

L’únic còmic de la llista que vaig descobrir d’adult, aquest manga de l’autor Kiyohiko Azuma el protagonitza la Yotsuba Koiwai, una nena d’uns 4 o 5 anys, que es dedica a fer el que fan totes les nenes de 4 o 5 anys: jugar, dibuixar, interaccionar amb altres nens i el seu entorn. Descobrir les coses de la vida, bàsicament.
Amb uns arguments quotidians i plens d’ingenuïtat, acaba sent una lectura entretinguda per les aventures que poden acabar desenvolupant-se amb uns ingredients tan innocents.
No hi ha lluites ni explosions ni monstres gegants. No hi ha escatologia ni sexe ni tan sols ironia. Tot és blanc, pur i amable. Seria l’extrem oposat a Shin-chan i el seu caca-cul-teta-pet. Un contrapunt a la càrrega política de Mafalda o a l’angoixa de Peanuts. Aquí radica el fet de que sigui una lectura fresca, tan pels lectors joves com pels no tan joves.

Yotsuba&! és editat per Norma Editorial.

Com podeu llegir, cap d’aquestes obres necessita una llarga presentació. Però, en dies com aquests, si has de regalar quelcom, pots regalar còmics també.

Feliç diada de Sant Jordi a tots.

She was close, close enough to be your ghost

Aquest proper dissabte 1 de març, a les 19h, contraprogramant el partit de l’Espanyol a Getafe, podreu trobar al Marc Romera (Cruffysta i recent premi Carles Riba) i a la Silvie Rothkovic (Laudrupista i recent aficionada al sushi) recitant plegats i amb vi (pel públic inclòs) a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just Desvern. Això està sortint de Barcelona per la Diagonal i, quan veieu el cub de TV3 donant voltes a la vostra esquerra, sortiu i aneu cap a la dreta.

No dubteu en aprofitar aquesta oferta 2×1 per a gaudir dels vostres dos poetes favorits. Una ocasió irrepetible per veure’ls d’aprop i, potser fins i tot, atansar-vos i tocar-los (si pogués ser que toquéssiu més al Marc, millor).

image

Fonts sense confirmar afirmen que la Sílvie s’asseurà davant un piano. Un cop asseguda, si aixeca la tapa i toca o no ja es veurà.